Categories
-
Entrades recents
Arxius
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
Meta
Arxiu mensual: març de 2010
El judici de Companys i la memòria històrica
Els Trossos d’avui de Vicenç Villatoro m’han fet pensar en dues coses a les quals fa temps que dono voltes. Primera. Sobre l’anul·lació del judici a Companys, no caldria demanar l’anul·lació de tots els judicis fets durant el franquisme? Segona. … Continua llegint
Publicat dins de Història
1 comentari
A single man
És una pel·lícula que feia setmanes que tenia ganes d’anar a veure, bàsicament pel seu protagonista. Colin Firth no és només un home enormement elegant i atractiu, sinó també un bon actor. Tal com ell va dir en una entrevista, … Continua llegint
Publicat dins de Cinema
Comentaris tancats a A single man
Natalie Dessay, paradigma de la soprano de coloratura
Mai no m’he sentit especialment atreta per les sopranos de coloratura, és a dir, aquelles amb una veu portentosament aguda amb la qual fan el que volen, perquè és dúctil i prima, i poden dur-la amunt i avall incansablement i … Continua llegint
Publicat dins de Música
Comentaris tancats a Natalie Dessay, paradigma de la soprano de coloratura
La fille du régiment
L’última obra que he anat a veure al teatre, en realitat és una òpera. Concretament, la darrera que han fet al Liceu: “La fille du régiment”, de Gaetano Donizetti. Es tracta d’una òpera de la qual ha prevalgut la versió … Continua llegint
Publicat dins de Teatre
Comentaris tancats a La fille du régiment
Retorn
Estimats lectors, les promeses es fan per complir-les, i un cop passada una singladura professional dura, àrdua i difícil, a partir de demà reprendré aquest bloc, amb la mateixa estructura amb què l’havia deixat. Això em permet dues coses: ordenar … Continua llegint