Arxiu de la categoria: Teatre

El curiós incident del gos a mitjanit

La novel·la homònima de Mark Haddon és meravellosa, dolça, tendra. L’adaptació teatral que n’ha fet Simon Stephens també ho és. És una història molt original que gira al voltant d’un nen de setze anys amb la síndrome d’Asperger —si bé … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

El testamento de María

La protagonista d’aquesta obra no és la ni Verge Maria ni la Mare de Déu, sinó tan sols una camperola pobra de Judea, mare d’un fill que amb el pas dels anys ha anat agafant aires de grandesa i que … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | 1 comentari

L’alè de la vida

Dues dones i un destí: ser abandonades pel mateix home. L’una, l’esposa durant més de vint-i-cinc anys; l’altra, l’amant durant els mateixos anys. Aquest és el punt de partida de L’alè de la vida, de David Hare, l’autor de Celobert. … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Sota zero

Sota zero és una obra a mig camí entre la comèdia d’embolics i la comèdia negra, que a vegades no ho sembla perquè es desenvolupa d’una manera que un assassinat pot arribar a semblar normal. La part dels embolics ve … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

iMe

iMe és una comèdia ambientada en un futur més o menys llunyà en què les relacions humanes han desaparegut i han quedat mediatitzades per un sistema operatiu omnipresent que s’ocupa de totes les activitats dels humans, des d’anar a comprar … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Les criades, de Jean Genet

Durant quatre setmanes escasses a La Seca hi hem pogut veure un clàssic francès del segle XX que personalment tenia moltes ganes de veure: Les criades, de Jean Genet, un text trist i amarg que dóna veu a dues criades … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Expedient K

El Círcol Maldà és un petit espai adaptat per al teatre del barri gòtic de Barcelona on s’hi poden veure autèntiques joies. Sens dubte, Expedient K n’és una. Una obra de dimensions reduïdíssimes, amb un sol actor a escena, sense … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Un rei Lear superespectacular

El rei Lear és una obra espectacular en tots els sentits: es tracta d’una història èpica que retrata totes les passions humanes, a banda de ser una obra d’interpretació coral, atès que no hi ha cap protagonista que destaqui per … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Eduard II de Christopher Marlowe

No és habitual veure obres d’autors contemporanis de Shakespeare, ja que l’autor anglès té una ombra molt allargada que eclipsa tots els de la seva mateixa generació, i més i tot. Per això és un gran encert que en el … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

La butaca

La butaca és un vodevil divertidíssim sobre la història de Catalunya. El president està a punt de fer la famosa declaració unilateral d’independència (DUI), quan un mosso d’esquadra que vigila el Palau de la Generalitat fa un viatge en el … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Les relacions perilloses entre l’art i la política

Mai no he sortit decebuda del teatre en veure una obra dirigida i/o interpretada per Josep Maria Pou. Aquest cop tampoc, malgrat algunes crítiques negatives que he llegit sobre Prendre partit. Tracta un tema que em fascina com és la … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Hamlet a la Sala Atrium

Quan vaig saber que a la minúscula Sala Atrium farien Hamlet em vaig posar les mans al cap perquè no em sabia imaginar que un clàssic de clàssics pogués escenificar-se en condicions i amb dignitat en una sala amb pressupost … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Tortugues a la Flyhard

He tornat a la Flyhard, aquest cop a veure Tortugues, una comèdia negra que signa Clàudia Cedó i que interpreten quatre joves actors: Dani Arrebola, Àlex Brull, Clara Cols i Alícia Puertas. Un dels motius pels quals m’agrada aquesta sala … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Santa Nit (Els pastorets reloaded)

Santa Nit és una versió molt lliure i portada a la Barcelona dels nostres dies d’Els pastorets. De fet, és tan lliure que només ens recorda vagament l’obra popular. Per damunt de tot, és una comèdia molt divertida feta a … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Una Terra baixa magistral per Lluís Homar

Ja sabia que Lluís Homar és un monstre de l’escena, però cal reconèixer que en aquest muntatge originalíssim d’un gran clàssic com Terra baixa se supera. Em penso que Homar, juntament amb Francesc Orella, són els dos actors catalans que … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Desdèmona, l’altra cara d’Otel·lo

Desdèmona és l’Otel·lo shakespearià vist des de l’altra banda del mirall: la de les dones, personatges col·locats en segon terme a l’obra de Shakespeare, tractats com a éssers sense capacitat de decisió, supeditats a la voluntat dels homes. Paula Vogel … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Un somni gairebé perfecte

Tenia moltes ganes de veure la comèdia més famosa de Shakespeare, de la qual coneixia algunes coses, però de manera molt superficial. Coneixia, sobretot, la meravellosa peça musical que en va fer Mendelssohn. La producció d’El somni d’una nit d’estiu … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

El llarg dinar de Nadal

El llarg dinar de Nadal és, sens dubte, una de les millors propostes teatrals que ens ha fet mai el Círcol Maldà. Per a aquesta ocasió s’ha canviat la disposició de la sala i s’ha dividit l’espai entre escenari i … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Timó d’Atenes, un Shakespeare gens convencional

Sóc molt poc partidària de les actualitzacions dels clàssics. N’hi ha alguna que m’ha agradat, però ha d’estar molt ben feta, amb gust i elegància i sense fer violència al text original. Amb el Timó d’Atenes de David Selvas i … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Arbres a la Beckett

Després d’Un mosquit petit, em feia molta il·lusió tornar a veure una obra de Marc Artigau. Aquella peça la vaig trobar molt original, enginyosa i molt ben construïda. Però Arbres m’ha decebut per les expectatives que en tenia. Es tracta … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari