Coc Ràpid

No recorda ni el diari ni el periodista que signava l’article. Li sorprengué llegir-hi que el mot “propletariat” o “proletari” pertanyia a èpoques passades. Ignora si és certa aquella afirmació però se n’adonà que feia temps que no havia trobat el mot escrit ni l’havia escoltat.

En qualsevol cas és un terme que forma part del llengatge político-històric i que ha estat rebutjat en l’ús social per la seva càrrega negativa. Al segle XX “el proletari” passà a ser “l’obrer”, un mot de càrrega positiva, activa, protagonista del treball, així ho expliciten els noms dels sindicats, Unió General de Treballadors o Comissions Obreres, per exemple.

Al segle XX, doncs, el propetraiat com a classe social desparegué, però als anys 80 els sociòlegs advertiren que arribarien a l’Europa dels anys d’or onades d’immigrants, els batejaren com “el nou proletariat”. La història de la crisi del segle XXI era escrita i ha aproximat el mot “proletari” al seu origen semàntic.

“Proletarius” és el nom llatí donat al ciutadà de l’última classe social que no aportava a la ciutat cap altre recurs que els seus fills. “Proles” pervinent de “pro-alo”, “alimentar”, és el fill, la descendència.

El mot pertany a la història passada, la situació de pobresa és actual, malauradament.