La major part de formatges de Catalunya són de nova creació: tenim formatges de cabra, ovella i vaca, de tipus Edam, blaus…només faltarien els de pasta tova (tipus Brie o Camembert),
UN PAÍS SENSE FORMATGES?
Josep Pla va escriure a El que hem menjat que aquest és un pais d’ una cuina sense carn (es referia al bou, tan present en la cuina francesa). De totes maneres tenim el xai (corder, be, anyell, xot, me, moltó…), la carn mediterrània per excel.lència. El que sí que hi podríem afegir- si ens comparéssim amb França, i nom, per exemple, amb la Xina-, que aquest és un país sense formatges. Facin la prova: esmentin almenys dos formatges catalans tradicionals: potser no en recordarem cap. Algú sí, com en Lluís Bonada, que m’ ha suggerit aquest article. Haurem d’ acudir, si de cas, a tot el territori, i llavors sí que ens trobaríem amb el fantàstic Maó (Amb DO se nom oficial “Mahón”. Per a quan la normalització?). Perquè, fins i tot, d’ altres “formatges” que ens poden venir a la menta- mató, recuit, brossat, cassoleta…- ni tan sols són veritables formatges (des del punt de vista tècnic) sinó llets quallades. No deixa de ser sorprenent, a més que l´únic formatge català amb DOP (denominació) sigui l´anomenat de l´Alt Urgell i la Cerdanya; que és un formatge de fàbirca que imita l´anomenat de bola o holandès. La Generalitat té cada cosa!. El formatge català tradicional, el serrat d’ ovella, ha estat recreat fa pocs anys. El mateix podem dir de tupí- que a més ja no es fa com abans, amb les restes de serrat-. En canvi, a les botigues i als restaurants, hi podem trobar una bona oferta de formatges catalans (sense els de la Catalunya Nord, però), la major part excel.lents:
El Garrotxa, el de Sort (els Til.lers), el Montsec, fins i tot un blau d’ Osona, els del Montseny, del Berguedà, generalment de cabra o ovella, i més minoritàriament, de vaca. Però tots aquests formatges són seguts a l esfor´de novells artesans, sigui esforçats neorurals o pagesos reciclats, que han entrat en aquest camps, seguint, en general, pautes franceses, si bé els resultats- com s’ escau també amb els embotits-, són ben diferents. És a dir, que es produeix el miracle que les condicions de clima, atzar, etc., fa que els formatges d’ aquí ja tinguin una personalitat pròpia, encara que es diguin Garrotxa i no es facin en aquesta comarca, sinó al Pla de l´Estany.
Dels tradicionals, a part del formidable Maó, tenim, per exemple, el tovalló o “servilleta” valencià, el recuit de la Catalunya Nord i Girona, el Tronxon (mig valencià, mig aragonès) o ells recuperats serrat o tupí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha manera de que el tinguin. Sabben que el demanes, expliques les experiències positives en vendes del que el tenen, recordes que antigament-anys 60 – el Maò en totes les seves varietats -tendre, semi, sec- era a cada cantonada,…
Respostes. que si no el demanen, que si no es conserva bé,….
En tot un mercat tan imporant com el de lindeopendència a Terrassa no tenen maò tendre…ara per la meva insitència elté -no se quan temps- una botiga, pero a uns preus no correctes
Així anem
Salutacions