GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

29 de setembre de 2010
General
3 comentaris

SINDICATS, DEMOCRÀCIA I ?PIQUETES INFORMATIVOS?

Els teus drets acaben on comencen els dels altres.

Abans de res vull deixar clar que estic a favor, només faltaria, del dret de vaga que tenen, que tenim tots.

Dit això, també voldria deixar clar que estic a favor del dret que tenen, que tenim tots a no fer vaga. I aquest és el punt, sembla, on els sindicats, representats pels inefables “piquetes informativos” no ho tenen tan clar.

Quan s’anuncia qualsevol mena de vaga, general o no, els primers –sinó únics- interessats en que aquesta sigui el que anomenen un èxit són els sindicats. Per aconseguir-ho no dubten en emprar qualsevol mètode com ara el de la coacció mitjançant els repetits “piquetes”. Si tu, o qui sigui, treballador o empresari decideixes que has d’anar a treballar pel motiu que sigui com ara que no estàs d’acord amb la vaga, que és el teu negoci i tancar un dia representa unes pèrdues determinades o, senzillament, que no et surt dels collons de fer vaga, sempre tindràs els amables components d’un d’aquests piquets que farà que vulguis o no tanquis persianes. Et pots trobar en un dia que estiguis amb ganes de guerra i els plantis cara… ja has begut oli. A més dels insults de rigor no t’estranyi si, a sobre, et trenquen algun vidre, t’empastifen el local de pintura o t’aboquen les escombraries del primer contenidor que trobin a ma.

Per altra banda pacten un serveis mínims. Per exemple, el transport públic. Doncs bé, els autobusos de serveis mínims han estat apedregats, els seus vidres trencats i les rodes punxades. D’això se’n diu respectar el pactat…

Aquesta mena de gent, sobre la qual no hi tinc res personal en contra, es la que al llarg del temps que no estan de vaga estan “alliberats” pels seus sindicats als centres de treball. Si tens la desgràcia de tenir un d’aquests “amics” a la teva feina vas apanyat. Amb les lògiques excepcions, que les hi ha, dedicarà tot el seu temps a fer de sindicalista (correcte), a no fer res més en les hores que te “alliberades” (discutible) i a tocar-se els collons quan li convingui per la coartada de la seva afiliació (barra).

Últimament, a aquestes vagues, generals o no, s’ha unit uns altres tipus urbans, els anomenats “antisistema” i els “okupes”. Aquests paràsits de la societat aprofiten qualsevol acte, festiu o no, per apuntar-se a la “celebració” i fer de les seves com ara cremar contenidors i cotxes (avui, davant de casa meva), enfrontar-se amb el primer que els digui quelcom o directament, fer el cafre (amb tots els respectes per aquesta ètnia africana).

Hi ha un altre tema que es el dels dirigents sindicals, aquests que, sense saber ben bé de que treballen o han treballat, van sortint a les ràdios i televisions arengant a les masses tractant-los de “compañeros” que, com a bens, els segueixen e joc. Ells, mentrestant, van fent la viu-viu sense reparar en despeses amb govern i empresaris. Això, però, seria tema per a un altre post.

Ah!,per acabar vull deixar clar que el text d’aquest post no em converteix, com algú pot arribar a pensar, en un dels que anomenen “fatxa”, ans al contrari, quan molts d’aquests que ara no dubten en fer tancar si o si qualsevol botiga o empresa anaven al col·legi o potser encara amb bolquers, jo ja tenia el collons pelats d’anar a manifestacions, estar en partits considerats separatistes o jugar-me una carrera professional per anar a les llistes de les primeres eleccions en un partit com el PSAN.

  1. La majòria de gent és més prudent, no s’arrisca gaire i prefereix l’atur el dia de vaga i treballar quan no n’hi ha.

    Tot i les males polítiques dels governs espanyols i no ser una qüestió sobtada d’ara, però la crisi per alguna costat havia de petar.

  2. Hola a tots,

    sigui pel que sigui vaig decidir obrir el meu negoci al barri de Gràcia el dia 29 S. Em va decebre moltíssim, que els veïns que acompanyaven la vaga no respectessin la meva decisió tirant un spray al local que feia moltíssima pudor i pintant la meva fatxada i fent-me tancar. Ho trobeu normal? Creieu que aixó és llibertat? No teniu n’ideia de la meva situació ni les meves raons per obrir, us ho asseguro, ni ideia. Tot aixó em provoca una enorme desil.lusió i ràbia, i em fa arribar a la conclusió de que aquest tipus de situacions no serveixen més que per empitjorar la situació i donar una imatge d’incoherència patent. Perquè imposeu la vostra veritat? Sou conscients de que pot no ser-ho, i que als temps on estem i a BARCELONA no podem imposar ideies a ningú?

    I els veïns que si que volíen fer vaga i el dia 30 es varen trobar igualment amb un escuradents a la porta?? Encara ho entenc menys.

    En fi, felicitar-vos almenys per la bona estona que alguns vareu passar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!