GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

26 de setembre de 2011
Sense categoria
19 comentaris

SANDRO ROSELL I LA TÀCTICA DE LA MENTIDA CONTÍNUA

Socis del Barça, sector rosellista, anant a votar a l’Assemblea de dissabte 24 de setembre.

Que Rosell no és sant de la meva devoció ho sap tothom que em coneix. Trobo que és un personatge amb moltes cares i,  totes elles obscures.  Hi ha massa punts foscos en la vida i obra de Rosell que em fan dubtar d’ell en tots els aspectes. Són, ella i la seva Junta Directiva, l’antítesi d’allò que jo voldria per el meu Barça.

Algú que es capaç de dir “som catalans i catalanistes, però no fem política…”, està fent política encoberta. Sona massa a convergent, massa a senyor Esteve, massa a catalanet que perd el cul per les Espanyes (com els components aquest grupet amb el que es reuneix de tant en tant a la seva segona residència).

Per altra banda està la seva actuació a les Juntes del Futbol Club Barcelona. La pallassada d’abstenir-se de votar una petició que ell havia fet, com era portar a Joan Laporta a la justícia. L’atac de banyes que li va agafar aquest dissabte quan un compromissari li va preguntar per la seva situació jurídica al Brasil on esta implicat en un brut i estrany afer. El fet d’expressar que “Ibrahimovic ha estat el pitjor negoci de la història del Barça” carregant implícitament les culpes a la junta anterior quan, aquest, senzillament va executar els desitjos del seu entrenador, Guardiola, que es va entestar en tenir al suec i, al poc temps, pregava per que el fotessin fora. Això, en una empresa normal, hagués significat la destitució immediata del entrenador, directe responsable del fitxatge i acomiadament del jugador.

També té els aliats de la premsa, que li van fer en el seu moment una campanya electoral gratuïta. Ara tots dos diaris “amics”, Sport i Mundo Deportivo, van llepant les terres que trepitja el seu guru, ensabonen dia si i dia també al Rosell i la seva Junta dient-los-hi a cau d’orella que son els millor i que ho fan tot perfecte per veure i, de tant en tant, el gran Cèsar del Barça els hi deixa caire algunes molletes en forma de “noticia” perquè puguin seguir mantenint el xiringuito obert.

Desprès es queixaran de que es venen menys diaris… amb la merda que publiquen encara son massa.

Voldria dir tot el que penso però em farien falta un centenar de pàgines. Així, doncs, farem un petit tast dels meus pensaments. Anem per parts:

1)      Brasil. Rosell va fundar l’empresa Ailanto Marketing, en la que consta com a copropietari juntament amb una tal Almeida Precht. Es diu que a aquesta empresa esta vinculat Ricardo Teixeira, ex president de la Confederació Brasilera de Futbol i gran amic de Rosell.:

“El actual presidente del Barça, Sandro Rosell, podría verse salpicado por un asunto de corrupción en Brasil. Una empresa de la que es cotitular está siendo investigada por un presunto fraude en la organización de un amistoso entre Brasil y Portugal en 2008.

El pasado 13 de agosto, la policia de Brasilia, entró en la sede de Ailanto Marketing, y se llevó documentación para investigar como se fraguó el contrato entre esta empresa y el ex gobernador del distrito federal de Brasilia, José Roberto Arruda para la organización de este partido en noviembre de 2008, que acabó con victoria de Brasil por 6-2.        

Rosell figura como copropietario de Ailanto junto a la brasileña Vanessa Almeida Precht. Las sospechas de la investigación se centran en que la empresa fue fundada apenas un mes antes de la organización del evento, y que no se convocó concurso público. También el ex presidente de la Confederación Brasileña de Fútbol, Ricardo Teixeira, amigo personal de Rosell, podría verse implicado en el caso.

Ailanto cobró 3,9 millones de euros por la organización del evento, pero la policía brasileña sospecha que se pagaron precios hinchados. Así, según el diario O Jornal de Caruaru, entre otras facturas sospechosas se pasaron gastos por valor de 141.000 reales brasileños en función de hoteles, cuando una habituación cuesta alrededor de los 480 reales.     

Ahora, la policía brasileña tiene en su poder toda la actividad de la empresa desde su nacimiento. Entre otros, ha organizado la Copa del Mundo de esquí que se celebró en Sierra Nevada y ha gestionado patrocinios para la Liga de Fútbol Profesional (LFP), lo que demostraría su capacidad para la organización de eventos de alto nivel.       

No obstante, según ha publicado la prensa brasileña estos pasados días, en el momento en que se cerró el contrato con Arruda, la empresa no tenía ni teléfono fijo”. (http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2011/09/una_empresa_de_rosell__investigada_en_brasil_por_presunto_fraude_54169.php)

 

2)      Els “palmeros”. Com tot bon Cap de Cort de el seu conjunt de llepaculs, el de bufons oficials i, com no, el de palmeros periodístics. Aquest paper l’acompleixen, sense cap mena d’escletxa cap a l’amo, l’Sport i el Mundo Deportivo. “Prietas las filas” com diria aquell i tots com un sol home, dia a dial lloen les virtuts inacabables de Sandro Rosell i el seus companys de Junta. Hi ha un d’aquests personatges que es fa dir periodista i que, suposo, amb els seus panegírics a favor de l’amo deu de causar vergonya aliena fins i tot als companys de professió: l’inimitable Joan Vehils. Tot i això, Francesc Perearnau, del Mundo Deportivo, intenta caçar-lo amb les seves llepades espectaculars que fan la competència ferotge al Vehils.

 

Algunes perles d’aquests “periodistes” sobre l’Assemblea d’ahir:

      El presidente aparcó guiones cerrados y lanzó guiños continuos.

      Ironizó sobre la gestión de Laporta y desacreditó a Florentino Pérez.

      El presidente celebró la desaparición de la política en el seno de la entidad.

      Hat trick de Messi; hat trick de Rosell

 

3)      Johann Cruyff. El que va fer l’indesitjable que tenim per president a Cruyff està al llindar de la mala educació. Per molt que no sigui amic d’ell i que ho sigui de Joan Laporta, fer-li tornar la medalla i treure-li la Presidència honorifica és d’una baixesa digna només de Rosell. Per cert, ahir es va parlar d’aquest tema a l’Assemblea que es va muntar a mida?

 

4)      Espònsor. Rosell ha tingut el dubtós honor de ser el President que ha embrutat la samarreta del Barça. No hi havia més anunciants que una dictadura àrab?. Com va dir el meu amic Jaume Castellet a RAC1, ens van donar la venda feta, sense saber si hi havia altres ofertes. És va licitar la publicitat a la samarreta?. Quins negocis obscurs te en Rosell amb la gent de Qatar?. Uzbekistan era una dictadura i Qatar, a la llista d’Amnistia Internacional, és una “dicta blanda”?. Segons Rosell, Qatar és un país on la gent es feliç i viu molt be… els esclaus que tenen de l’extrem Orient treballant sense garanties i sense cap mena de drets, també son feliços?

 

5)      Ibrahimovic. Com deia més amunt, segons Rosell: “Ibrahimovic és el pitjor negoci de la historia del Barça”. Bé, només recordar-li que al jugador suec el va demanar explícitament Guardiola, l’entrenador i, tanmateix, el va voler fotre fora Guardiola, l’entrenador. En tot cas es pot culpar a la Junta de Laporta de no haver acomiadat a Guardiola per us indegut dels fons del club, cosa que hagués passat en qualsevol empresa normal. Ara, carregar el mort particularment a Laporta em sembla tenir molta barra.

 

6)      Grada Jove. Només dir que a Laporta, li va costar el veure amenaçada la seva vida el fet de treure els indesitjables del Camp Nou i, ara, el Rosell vol tornar a portar aquests delinqüents a casa nostra, canviant de seient de manera forçosa a un grapat de socis sense explicacions. Lamentable.

 

 

En fi, seguiria amb més temes com ara l’agenollada a Extremadura per demanar perdó per ser catalans en el seu primer viatge com a President, les llepades mútues amb el seu amic Florentino, els negocis amb NIKE, l’historia del Toni Freixa amb l’Oriol Giralt o els 60.000 euros a l’any que cobren cadascun, per no fotre res, els nuñistes Rexach i Migueli. Ara, això si, s’han de retallar les seccions (promesa electoral incomplerta, dit sigui de pas).

 

O sigui, com reclamo dia si i dia també des del meu modest Facebook: ROSELL I TOTA LA SEVA JUNTA, DIMISSIÓ.

 

  1. Això de la no política no és cert, encara que n’hi ha que són més lliberals o de deixar fer en alguns assumptes i més intervencionistes
    amb altres. La no política no existeix, el que si pot existir és una polítca més condescendent, permisiva o moderada en determinades qüestions.

    Davant la crisi pot ser n’hi ha forts interessos catalans a Quatar i per tant no seria d’estranyar que Rosell represente i estiga recolçat tanmateix per aquets interessos. Per això el contracte amb Quatar Foundation pot ser estiguera previst inclús abans de les eleccions. Qüestió que pot ser en principi legítima, per què al món pot n’hi haure multitud de sistemes polítics o tribals sempre què no desentonen gaire amb crims greus i lessius contra l’humanitat o el seu propi poble.

    Encara la Quatar Foundation puga també estar mal vista per alguns, però tant mateix pot ser mal vista la casa d’apostes esportives bwin del Reial Madrid o l’especuladora de finances i assegurances AON del Manchester United.

    Però encara podria haver estat pitjor i haver tingut la necessitat de vendre el F.C. Barcelona als petrodolars com els del Manchester City o als russo del petroli i el gas com el Chelsee d’Abramovic. 

     

  2. El Barça necessitava fitxar un capdavanter que puguera fer referent a l’atac i va fitxar al més important
    del moment. I això pot ser pel Barça ha una experiència impagable per l’equip i per tant ha estat positiu
     i han deprés força més, que si s’haveren gastat els mateixos diners amb tres o quatre jugadors de més baix perfil.

    Pot ser s’han fet accions molt pitjors, com entre d’altres pot haver-hi estat no haver-li donat més regularitat, minuts i confiança a
    Bojan o Cesc en el seu moment.

  3. Ui, en aquesta foto veig cares conegudes. Les mateixes que anaven a les Assemblees mentideres d´en Jan l´Elefant (“asseguro que el meu cunyat no és membre de la Fundación Francisco Franco” o “no convocaré eleccions” o “els meus vice-presidents no han estat investigats per una empresa de seguretat”) o les de Núñez o les de Joan Gaspart.

  4. EXIGEIXO QUE EN AQUEST BLOC S´ESCRIGUI QUELCOM D´EN “GERARDO QUINTANA” LÍDER DEL GRUP “CALDO DE CHIVA” FENT REFERÈNCIA A LA SEVA INTERVENCIÓ AL PROGRAMA DE TV3 “EL CONVIDAT” I A LES SEVES POSTERIORS DECLARACIONS TITLLANT DE TALIBANS ELS CATALANOPARLANTS QUE VOLEN EDUCAR ELS SEUS FILLS EN AQUESTA LLENGUA I TROBEN ESTRANY QUE ELL PARLI I EDUQUI EN CASTELLÀ. 

  5. Acaba d’enviar un carta per donar-me de baixa com a soci, tant a mi com al meu fill. No puc estar tranquil si els meus diners va a promocionar a gent violenta (“grada jove”), així que després d’uns anys de soci, ara nomès serè simpatitzant.
    Malgrat les seves errades, em vaig fer soci per Joan Laporta i sobretot per la seva fermesa en contra de la violència feixista a l’estadi i per la seva catalanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!