GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
PETIT CONTE DE LA SANITAT CATALANA
Les orelles del llop…
Hi havia una vegada un motorista que tenia molta, molta pressa i, ves per on, es va trobar amb una manifestació que tallava el carrer per on ell circulava.
Va maleir els ossos d’aquells incívics i, sense pensar-ho dues vegades, va pujar amb la seva moto a la vorera per sortir del embús.
Mentre anava sortejant vianants espantats per aquell monstre de dues rodes va tenir temps de llegir les pancartes que duien els manifestants:
“NO VOLEM RETALLADES A LA SANITAT PÚBLICA”
Després de dir-los-hi de tot i aixecar-los el dit cor repetides vegades en passar a l’alçada dels manifestants va brogir amb el seu vehicle i desaparegué.
En passar els dies, aquest simpàtic motorista va tenir un accident i el van dur a urgències de l’hospital.
Com que havien retallat a base de bé el personal, el material i els horaris, el motorista va morir allà mateix sense que ningú pogués fer-hi res…
Mentre pujava (al cel ?) anava maleint al Conseller de Sanitat, al Govern i a la mare que els va parir a tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!