GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

19 de setembre de 2011
General
9 comentaris

ORIGEN DE L?EXPRESSIÓ ?PAÏSOS CATALANS?

Aquest petit post es, només, per reivindicar una expressió que des de diversos punts dels propis Països Catalans es blasma de manera periòdica. Acostuma a succeir, en alguns llocs on la gent no combrega massa amb la idea d’una nació unida, que freqüentment es titlla als catalans amb tota mena d’improperis per utilitzar aquest terme.

Només vull deixar clar dues coses a nivell personal: tant se me’n faria dir-los-hi Països Catalans, com Països Valencians o Països Mallorquins. El que prima és la idea d’unitat.

I per altra banda, comunicar a tot aquell que no ho sàpiga que, qui va encunyar i divulgar el terme Països Catalans, l’any 1886 no va ser cap català del Principat, sinó que va ser el notari de Catarroja (País Valencià), Benvingut Oliver i Esteller. Ho feu per reforçar i renovar la personalitat de cada una de les nacions de l’Antiga Corona d’Aragó, o confederació catalana-aragonesa.

 

En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la Península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l’estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l’arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com Cabrera, les illes Columbretes i la de Tabarca), la Franja de Ponent (a l’est de l’Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l’Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
El terme Països Catalans va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms, de Joan Fuster, publicats el 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se Catalunya (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d’algunes regions).

A finals del segle XX, Josep Guia (també valencià) va proposar utilitzar Catalunya per a denominar tot el territori dels ‘Països Catalans’, i no tan sols el territori del ‘Principat de Catalunya’ (És molt senzill: digueu-li Catalunya, 1985); hi adduïa voluntat política, sobretot, però també en documentava l’ús medieval, modern i contemporani (València: 750 anys de nació catalana, 1988).

Cada cosa, al seu lloc.

  1. Però la unitat no s’ha aconseguirà mitjançant la despersonalització d’uns a costa de la exaltació dels altres, encara que siga només nominal.

    Si no més tot el contrari, reforçant la personalitat i els trets de casdascú.

    I uns països amb tanta història com els nostres, no necessiten cap invent nou d’aquest estil, si no fora per que ha anat a para a la foguera inquisitorial i sumergint una part i dividint l’altra entre d’altres territoris Aragó.

    Just a l’inrevès havera estat molt més intel.ligent, lógic i savi anomenar-nos els Països de la Corona d’Aragó per haver-nos-la esbirlat en tots els sentits i el de la llengua també. I en això ja estaries dient molt més.

  2. A veure, que quedi clar: jo no em postulo ni a favor i en contra del fet “Paisos Catalans”, constato l’origen de l’expressió i prou. A patir d’aqui, cadascú que faci el que cregui convenient.
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!