GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

20 de novembre de 2008
Sense categoria
12 comentaris

MIQUEL BARCELÓ, L’ART I LES PRESES DE PÈL

QUINA BARRA!!!
No sé per què els polítics parlen sobre el que no saben. Quan la qüestió és més o menys complicada, com ara l’energia nuclear, potser no passa res, perquè molt poca gent ho coneix amb profunditat. Però quan es tracta de quelcom suposadament més fàcil, com ara l’art, cal tenir una mica més de compte. Quan al ministre Moratinos –Desatinos, li diuen a Madrid– durant la presentació del projecte de la cúpula de Miquel Barceló a l’ONU li van preguntar pel cost de l’obra va dir contundentment: “l’art no té preu”, frase que equival a dir: “avui no toca”.

Què li hagués costat al desafortunat Moratinos explicar el cost real de l’obra de Barceló a l’ONU? La cotització de l’obra de Barceló és pública, només cal contrastar-la amb el que fan els seus quadres a les subhastes. Així, si pensem que un quadre seu de metre per metre val uns 300.000 euros pel cap baix, podem saber què valdrà un quadre de 1.400 metres, que no és altra cosa el que ha fet a la cúpula de Nacions Unides.

Amb una senzilla operació matemàtica sabrem que el cost per una gran llenç com aquest, en funció de la seva cotització internacional, es d’uns 40 milions d’euros. En canvi, n’ha costat només 20, la meitat. Si hi hagués entès d’art o hagués estat ben assessorat, Moratinos no hauria caigut en el comentari arbitrari i frívol en què va caure. Responent que s’han gastat la meitat del que val, no només hauria fet callar moltes boques, sinó que no li hauria calgut explicar d’on havien tret els diners amb tota la demagògia corresponent. La diplomàcia espanyola es caracteritza per ser la cosa menys diplomàtica del món i així es van posant constantment en problemes innecessaris: a vegades per parlar massa, a vegades per parlar poc.

Aquests tres paràgrafs, extrets d’una més amplia reflexió publicada a l’Avui pel galerista Artur Ramon i Navarro em dona peu a diverses reflexions.

Pel que sembla, l’obra de Barceló es mesura per metres i es valora de la mateixa manera. Segons Ramon, uns 300.000 euros per metre (una bestiesa, si em permeteu que ho digui). Segons aquest barem, l’anomenada “obra d’art” de les Nacions Unides estaria valorada en 40 milions d’euros (una altra bestiesa, si em torneu a permetre que us ho digui), ara bé, com que “només ha costat 20 milions”, hi ha que suposar que és tota una ganga.

L’autor parla de “demagògia”. Bé, jo no sé si és o no demagògia però segur que és, sens dubte, molta barra dir que aquest estucat gegant es pot valorar en 40 milions.

Conec pintors que ho farien per més bon preu que el tal Barceló.

Ah!, que no son artistes!!!!

I el Barceló, si?. Aleshores, si Barceló fa art que feien Rubens, Turner, Rembrandt, da Vinci… deuria ser “mega-art”!

Ara em vindrà algú amb allò de “no hi entens d’art”, “ets una persona tancada a les tendències modernes”, “si a tu no t’agrada, ja no val res”…

Doncs bé, admeto que no hi entenc d’art i que, per tant, puc opinar sense
lligadures academicistes, del que m’agrada o no. I jo, personalment –que estic cansat de repetir sempre que la meva opinió, és la MEVA opinió- crec que això no és art sinó una presa de pèl. Una presa de pel igual a la que el que feien Miró, Warhol, Kandinski, Duchamp, Pollock o Paul Klee. Com dèiem a la meva època, aquesta colla “s’està quedant amb nosaltres”.

Dir que no t’agrada o que això no es art et fa quedar davant dels nous “savis”, la majoria de les vegades, com un illetrat poc menys que sense sensibilitat i que mereix ser lapidat a la plaça Major.

Llàstima que aquests savis, i part dels vividors que pinten catedrals balears o munten coves estucades a Ginebra, obtinguin fons de llocs d’on no devien d’haver sortit i que, sens dubte, estaven destinats a finalitats més lloables que aquestes.

Ho sento, soc un illetrat però em seguirà agradant Rubens…

  1. Tu dius que no entens d’art.

    Jo afegeixo que no tampoc no entens de:
    1-Els preus de l’art
    2-Estucs
    3-Preus dels estucs (demana pressupost a aquests coneguts teus)
    4-Comptes (El preu de tota la remodelació de la sala no és el preu de la cúpula)

    Aquest post t’ha sortit un xic curt de comptes.

  2. però, “contra gustos no hay disputas”. Ningú et mana mirar, ni a Barceló ni a ningú. Tu et manes a tu….no? Si no t’agrada, no el miris, no el compris o inclús ignore’l. Ningú t’obliga a res. Mal aniríem. Però si tu creus que amics teus pintors ho haguessin fet millor… els hi podries dir de part meva, que ho intentin? Que cada un d’ells faci una nova cova, a veure què tal els hi va? una nova verssió de cova de Miquel Barceló? Si ho fan, m’avises si us plau, que llavors pot ser riurem una mica.´El que dius no és d’ignorant no, és de super ignorant i, evidentment una opinió sortida d’algú que no és artista i d’una persona que no entent ni “papa” de res del món de l’art. Ho sento, però m’has ofés. Amb molt de respecta però, pel que fa a la meva part cap a tu.

  3. Presses de pèl ???. Què vol dir això?
    No serà: preses de pèl ?.
    Perquè maltractes la llengua ?
    Quin mal t’ha fet ?
    I després critiqueu en Montilla…
    cabòries !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!