GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

4 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

FACEBOOK, MENTIDES I CINTES DE VIDEO (O, NO…)

L’auto-odi es cura llegint molt, molt i molt.

Fa temps ja, molt de temps, massa temps, que no escric res al meu bloc. Realment no ha estat per manca de fets o noticies prou interessants com per a dedicar-los-hi quatre ratlles però, nois, no sempre es te temps.

Tot i això, ahir vaig rebre un e-mail que m’ha tret la son d’escriure al meu estimat bloc. Un e-mail que, en aprofundir, m’ha fet indignar-me en proporció similar a les lectures de les noticies sobre els vaixells que anaven a Gaza.

Aquest correu electrònic, enviat per un conegut meu, m’animava a fer “fan” d’una pàgina al  Feisbuc (Facebook, per a la resta de mortals no catalans) que s’anomena “¿A que encuentro a 100.000 catalanes que opinan que CATALUÑA es ESPAÑA?”.

Malgrat que aquesta no es, precisament, la meva opinió ja que jo no em considero en absolut espanyol vaig entrar-hi, per curiositat i per venir de qui venia, a remenar de que anava aquella pàgina “recomanada”.

En un principi em va sorprendre de manera positiva que, com a lema o divisa de la pàgina es digués que “¡Si us plau! respeta las normas de educación. Si no quieres que los administradores de Facebook cierren este grupo no caigas en las provocaciones, no insultes. Todo insulto será motivo de expulsión sin previo aviso. ¡Simplemente disfruta! Merci”

Per altra banda, d’acord amb la seva ideologia explica que ” Ya somos más de 22000 catalanes en unos días ¿a qué esperas a unirte?      

ESTE GRUPO SE HA CREADO PARA DEMOSTRAR QUE LA MAYORÍA DE LOS CATALANES NOS SENTIMOS TAMBIÉN ESPAÑOLES       

AQUEST GRUP S´HA CREAT PER DEMOSTRAR QUE LA MAJORIA DELS CATALANS ENS SENTIM TAMBÉ ESPANYOLS
—————————————————————SENTIRSE ESPAÑOL EN CATALUÑA NO ES UN DELITO SENTIR-SE ESPANYOL A CATALUNYA NO ÉS UN DELICTE”

 

Per fer la pàgina més profunda hi afegeixen declaracions de “catalans” confessos que, sense rubor ni vergonya (apunteu-vos els noms, que la memòria és fràgil), deixen anar les seves perles:

Pau Gasol “Mi patria es España, mi barrio, mi colegio, mi infancia”, “Quiero volver a defender a mi país”, “Está bien que tu país te admire, pero es mucho mejor que el mundo admire a tu país”       

Judit Mascó “Soy catalana y mis padres fueron maestros de catalán en la clandestinidad”, “a veces hay cierta vergüenza por nuestra bandera que sólo el deporte ha limpiado con un sentimiento de orgullo en todos”   

Dani Pedrosa “La perseverancia es un valor muy español”        

Montserrat Caballé “He presumido siempre de ser española”   

Jordi Labanda “El arte y el deporte son medios neutrales para abordar el orgullo de ser español, porque apelan a lo mejor que llevamos dentro.”    

Gisela Pulido “Los deportistas extranjeros quieren estar cerca nuestro, ¡somos, sin duda los más divertidos”           

Rosa Tous “El alma española tiene mucho que aportar a la sociedad… ¡y aún puede sorprendernos!”

Lluis Bassat “España es una buena marca, pero podría ser extraordinaria”

Albert Boadella
“España es lo que más me gusta del mundo y eso en Cataluña me convierte en un traidor a la tribu” 

Tricicle “No entendemos Cataluña sin España”   

Mónica Naranjo “Yo soy catalana, pero yo soy española. El radicalismo no nos lleva a ningún sitio, sino a dividirnos más. España ya ha sufrido una guerra civil, por Dios, empecemos a llevarnos bien, que parece que no hemos aprendido nada””     

Amparo Baró “Que se prohíba rotular en castellano o español las tiendas en Cataluña de entrada me hiere, porque es mi idioma. He nacido en Cataluña pero es mi idioma también.”        
“Lo que está sucediendo en Cataluña va a echar a la gente. Yo domino el catalán y lo he estudiado en época de Franco. He hecho teatro en catalán en el Poliorama y se llenaba. La obra se llamaba Mai es tard si s´arriba d´hora. El bilingüismo era una práctica habitual. Ahora me he sentido como una extraña en Barcelona, es como si por hablar castellano ya no fuera catalana.”     

Josep Maria Flotats “Me parece una situación anómala que se silbe el himno de España en presencia del Rey”           

Jaime Alguersuari “De ambas cosas, como catalán, y español, me he sentido plenamente orgulloso.           
Ser socio del Espanyol tampoco me impide compartir sin complejo mi profundo sentimiento por la “senyera” y por la bandera de España. Soy el único piloto en 60 años de historia de la F1 que lleva ambas banderas tanto en el mono oficial como en el monoplaza.”

 

Fins aquí, res en contra. És el seu problema.

La història arriba quan, malgrat les peticions de prudència, savoir-fer, educació, na caure en provocacions ni insults m’adono que, com a pàgines “favorites” del/la creador/a d’aquesta es troben algunes com ara “Yo también pienso que Joan Laporta es un payaso”, “No veré al Barça ganar 9 copas de Europa”, “Toro de Osborne”, “Por la libertad de uso del español en Galicia”

Vist el que hi havia que veure cada cop ho tinc més clar: INDEPENDÈNCIA i que s’ho facin mirar que, això de l’autoodi es cura llegint, estudiant i no oblidant el passat.

Com deia ahir el documental de TV3 però sense signe d’interrogació: ADÉU, ESPANYA!

Ah, i per cert, amic meu, no penso apuntar-me a la pàgina que m’has recomanat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!