GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
ERC: JA TOCA DEMANAR DIMISSIONS.
Crònica d’una caiguda anunciada.
He obviat tocar el tema fins passades les eleccions. Ja està, ja han passat i la trompada ha estat de les que fan època.
I, ara, que…?
Esquerra Republicana de Catalunya, ‘Esquerra’, com diu el nou logotip a mode de fugir d’estudi de les paraules ‘república’ i ‘Catalunya’, ha patit uns resultats desastrosos, ens hem enfonsat i, de poc, no passem a ser una força marginal al Parlament de Catalunya.
Que ha fallat?
La militància, com a mínim a aquella a qui se’ns va consultar abans de formar el segon tripartit, ja vàrem dir que era un error i que, com a mínim, prendríem mal.
I així a estat.
El conte aquell de la ‘pluja fina’, de guanyar-se als socialistes a base de petites estratagemes, d’anar fent la viu viu ha fracassat per segona i anunciada vegada i, ara, tenim el resultat en les votacions d’ahir diumenge: hem perdut més del cinquanta per cent dels escons i passem a ser una miserable cinquena força a l’hemicicle.
Com deia l’eslògan de la campanya, ara si que és l’hora de “la gent valenta”, però de la gent valenta de la direcció del partit per, primer, donar explicacions de moltes coses i, segon, assumir que no serveixen pel càrrec i dimitir abans de que puguin acabar fent miques un partit amb vuitanta anys d’història.
Sé, soc conscient, que el poder es d’una atracció que deu de costar resistir. També, suposo, que els càrrecs estan tots força ben pagats però, nois, tots tenim hipoteques per pagar i no per això hem de seguir en un lloc on la nostra feina no és la més adient ni la fem com Déu mana.
Puigcercós, malgrat la patacada electoral, diu que seguirà al càrrec per tirar endavant el partit…
Com i amb quina legitimitat (que no dignitat)?
Si el que volen és portar la política de manera professional, com si d’una empresa es tractés, que actuïn com a tal: en una empresa, amb aquests resultats, ja els haurien acomiadat i, potser, sense indemnització.
Sigueu cavallers i, abans de que tot se’n vagi a rodar, dimitiu, plegueu, aneu cap a casa i, després d’assumir que no serviu per això, deixeu que gent d’esquerres, republicana i independentista de veritat, tracti d’arranjar el desastre.
La majoria us ho agrairem.
Eloi Babiano i Sànchez, carnet de militant Nº 20690
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord! L’executiva nacional EN BLOC hauría de dimitir i deixar pas a noves cares més joves i amb COHERÈNCIA… Veure la mateixa gent que ens ha enfonsat apoltronada a l’oposició sincerament és VERGONYÓS… Esquerra necessita tornar a ser Republicana, i sobretot MÉS D’ESQUERRES defensant els drets laborals i socials i rebutjant les PRIVATITZACIONS amagades que han consentit dins el tripartit… RENOVACIÓ JA!!!
És inútil, no marxaran per voluntat pròpia i sobretot en putxi, que no té ofici ni benefici. Almenys el fet de ser un partit assambleari us dóna la oportunitat de fer-lo’s fora (però potser massa tard).
que tingueu sort, us farà falta! 😀