GRÀCIA 1850

…

Fa temps que
sospitava que la nostra societat es troba mancada de referents amb cara i ulls.
Això és quelcom que ningú pot negar. Ara bé, anar de la manca de referents a l’extrem
de cercar-los en zones de la història d’utilitat més aviat dubtosa em sembla
una temeritat.

Ho dic per la
reflexió que he fet al voltant de la “exposició” al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona a propòsit del fenomen
dels “quinquis”,  tota la
parafernàlia que aquest comportava i la gent que es va fer famosa amb unes pel·lícules
insuportables de les que ara en volen fer bandera.

Trobo sincerament
de molt mal gust elevar a la categoria de mites un grapat de xoriços, delinqüents
i auto-marginats de la societat. Suposo que algú que pugui llegir aquestes modestes
reflexions m’arribarà a titllar de tot però, nois, el que hi ha és el que hi ha
i si pretenem fer exaltació dels robatoris de cotxes, estrebades de bosses,
consum de drogues i  delinqüència en
general, i convertir en herois o màrtirs a un grapat de facinerosos, anem
apanyats…

Segurament a
nivell històric és necessari el conèixer i recordar aquella època de vaquillas i toretes i resta del lumpen però, crec sincerament, que es podia haver enfocat d’una
manera més seriosa i sense distorsionar la realitat, bàsicament per la canalla
d’avui en dia que no ho va conèixer i dels quals, correm el perill que algú els
prengui com a nou model.

Un delinqüent és
un delinqüent.

I punt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!