GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

12 de juliol de 2010
Sense categoria
1 comentari

ARTICLE IMPAGABLE (COM TOTS) DEL VICTOR ALEXANDRE

Sandro Rosell, l’espanyolitzador
Només 24 hores ha necessitat Sandro Rosell, després de prendre possessió com a president del FC Barcelona, per demostrar fins a quin punt era el candidat dels poders conservadors i espanyolistes que remenen les cireres a Catalunya des de fa molts anys. N’hi ha prou de veure la vergonyosa campanya mediàtica que l’ha dut al càrrec, especialment la del Grupo Godó amb La Vanguardia i El Mundo Deportivo al capdavant, i la de la caverna mediàtica espanyola, per comprendre la ràbia, l’odi i la por que havia suscitat l’independentisme desacomplexat de Joan Laporta en la presidència del club. Aquests poders ho van intentar tot, absolutament tot, per fer fora Laporta, però no se’n van sortir perquè Laporta és un català singular. És un català que no s’arronsa, que no es fa perdonar els orígens i que es creix en l’adversitat. És la diferència que hi ha entre un líder i un titella.

Com diem, 24 hores han estat suficients perquè Sandro Rosell s’hagi desmaquillat tot mostrant allò que durant la campanya electoral havia mantingut ocult per mitjà de somriures, evasives, frases inacabades i silencis de nyeu-nyeu. D’entrada, ja ha generat el primer conflicte: el menyspreu a Johan Cruyff. Cruyff, en sentir-se qüestionat, s’ha vist obligat a tornar la insígnia de president d’honor tot dient: “Sembla que sóc una molèstia, imagino que estic molestant o el que sigui i, per tant, he decidit tornar la insígnia”. I aquesta ha estat l’arrogant i cínica resposta de Rosell: “Ningú no voldria tenir un títol que no existeix. Imagino que deu ser per això. Ho deu haver consultat amb algun advocat -al·ludint Laporta-. Si et donen un títol que no existeix, el tornes”.

Francament, cal ser molt dèspota per respondre en termes tan ofensius a la figura que constitueix la base ideològica sobre la qual s’ha edificat la personalitat esportiva actual del Barça, una personalitat que l’ha convertit en el millor club del món. Però ja diuen que de mal educat i de senyor se n’ha de venir de mena. Per això, Sandro Rosell, mentre utilitza el Barça per a les seves revenges personals, mentre publicita la frase “Tots som el Barça”, que sembla cuinada per un partit polític determinat, i mentre discurseja amb la mateixa buidor que Rodríguez Zapatero per mitjà de sentències com ara “millorarem tot el que es pugui millorar”, manté les querelles contra Joan Laporta i Marc Ingla, continua essent el propietari de l’empresa Bonus Sport Marketing, que va prometre que es vendria per raons d’incompatibilitat amb el càrrec, i ja ha acomiadat el director de Barça TV, Vicent Sanchis, perquè el seu patriotisme català és incompatible amb la línia espanyolitzadora que ara comença.

També forma part d’aquesta nova praxi l’ús de la llengua espanyola en els discursos a Catalunya -a Catalunya-, i la visita genuflexa del passat dia 5 al president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, demanant-li perdó per la conversa telefònica que Joan Laporta va tenir amb ell l’octubre del 2009. Va ser la conversa en què Laporta va recomanar a Fernández Vara que es preocupés dels extremenys i deixés Catalunya en pau després que aquest últim li hagués retret el seu independentisme i l’hagués acusat d’emetre “missatges excloents en un món que perd les seves fronteres”. Les fronteres d’Espanya són eternes, això sí. Doncs bé, nou mesos més tard, el primer viatge oficial de Sandro Rosell com a president del Barça ha consistit en una demanda de perdó per una conversa que, com ha reconegut el mateix Fernández Vara, “forma part de l’esfera personal”. Cal prendre’n nota, d’això, però també cal no oblidar que demanar perdó a qui no li agrada com ets és un costum molt arrelat entre catalans amb ànima d’esclau. De Ferran el Catòlic a Pasqual Maragall, passant per Carod-Rovira, la llista seria inacabable. Per compensar-ho, davant el ressò mediàtic que ha tingut el fet, Rosell s’ha vist obligat a avançar l’operació de maquillatge que tenia preparada per a més endavant i, convocant a corre-cuita els mitjans de comunicació perquè en publicitessin la foto, s’ha fet soci d’Òmnium Cultural.

Tot plegat, en definitiva, és un bon indicador del munt de coses que canviaran sota la presidència de Rosell. És el que passa quan al capdavant d’una institució com el Barça -que es fonamenta en els sentiments-, hi poses un autòmat. Un autòmat -aquest, si més no- no té resposta quan li pregunten si vol que el seu país sigui lliure. I quan li pregunten què en pensa, de la sentència de l’Estatut, contesta: “No tinc opinió perquè no sóc advocat”. Aquest autòmat, però, encara és un invent defectuós. Vull dir que els seus creadors l’hauran de polir una mica. Per exemple quan diu “s’han acabat els ismes al Barça” i tot seguit afegeix que “si unim tot el barcelonisme serem el millor club del món”. “No és un isme, barcelonisme? No és ja el millor club del món, el Barça? Es veu d’una hora lluny que l’únic isme que el senyor Rosell i els seus promotors volen eliminar és el del catalanisme conseqüent. Saben que, a falta d’una selecció nacional pròpia, el Barça constitueix un canalitzador d’emocions catalanes en la mateixa mesura que la roja ho és d’emocions espanyoles. I és que esport i país van tan units avui dia -recordem els 600.000 euros de prima oferts per Espanya a cadascun dels jugadors de la selección– que no tindria sentit que aquells que no ens permeten tenir selecció nacional pròpia es mostressin indiferents en veure que el Barça n’esdevé el substitut. És obvi que l’operació per espanyolitzar el Barça i per satanitzar Joan Laporta ja està en marxa. Ara comença la tasca de destruir-ne tot el llegat.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

  1. No m’agrada el fútbol de mercenaris tan cars. Però ara em fixaré amb la junta del Barça i amb la política del sr. Rosell. Això de demanar perdó per ser una altra persona independentista, i en conversa personal, ja no cal posar-hi res més, ni etc. I ja no em creuré res que vagi contra l’anterior President.

Respon a Maria C. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!