GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

2 de maig de 2011
Sense categoria
0 comentaris

CAPEM ELS POLÍTICS D’UNA VEGADA?

L’exministre Pedro Solbes entra en el consell d’administració d’Enel

En la seva etapa de ministre va gestionar per part del Govern espanyol l’autorització de venda d’Endesa al grup italià

Hi havia una vegada un diputat a la inútil càmera europea a qui, un bon dia, li van proposar ser Ministro de Economia d’un estat proper a Catalunya.

Ell s’ho va rumiar i va dir: “…abans d’acceptar, em vull assegurar una bona jubilació con a eurodiputat i un pla de pensions que sigui l’enveja de qualsevol president de banc…” El cap de govern d’aquell estat proper a Catalunya va estar-hi d’acord i, així, l’eurodiputat previsor fou qui va començar a remenar els calers de l’estat i les seves colònies.

Un bon dia, una empresa d’una d’aquelles colònies ignotes va tenir la gosadia de intentar fer-se amb el control d’una empresa de la Metròpoli i, el que remenava els calers, es va enfadar molt i molt i, negant-li el pa i la sal a aquella empresa desagraïda, que no en tenia prou amb ser solidària amb l’estat, va donar la peça de caça pretesa a uns senyors estranys d’un estat veí.

Va anar passant el temps, l’antic eurodiputat es va carregar l’economia d’aquell estat i de les seves colònies ja que era un incompetent i, en mig de la tempesta, va decidir anar a gaudir dels seus sous perpetus i del seu pla de pensions que feia enrogir d’enveja als presidents de banc.

Però, vet aquí que, com si d’un conte de fades es tractes, en passar el temps va rebre una sucosa oferta d’aquella empresa de l’estat veí al seu que s’havia fet amb la peça en subhasta. Ell es va alegrar molt perquè, d’aquesta manera afegia un nou sou a la seva economia i, de pas, seguia donant pels morros a les colònies que en el seu moment s’havien volgut sollevar.

El que el pobre ex-eurodiputat no sap és que existeix per a ell i per als que son com ell, una justícia Dvina que, en forma de tallada de coll o collons, algú li fotrá algun dia.

Catalans, esmolem ben bé les eines, que ja en tenim els collons plens de que es prenguin per imbècils i, a sobre, fem el paper…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!