GRÀCIA 1850

Llegir, estudiar, aprendre…

Dins de l’intensa campanya propagandística dels socialistes per intentar mantenir les seves poltrones a l’ajuntament barceloní, ens bombardegen per terra, mar i aire, és a dir, per la televisió, els diaris i la nostra pròpia casa.

Fruit d’aquesta dèria de demostrar que han fet molt de tot i a més, bé, ha arribat a casa un pamflet del Districte de Gràcia amb explicacions i detalls d’allò que s’ha fet o es farà a l’anomenat barri de La Vila.

Deixant a banda que el meu barri dins de Gràcia no és La Vila, sinó La Salut (primer error del fulletó amb un mapa incorrecte), m’ha cridat l’atenció un parell de coses que, sota l’epígraf  “Sabies que…?” ens il·lustra el nostre ajuntament.

La primera quan diu que “…la conveniència de la integració amb Barcelona es va plantejar cada vegada amb més força, en paral·lel al progressiu desenvolupament de la trama Cerdà…”

Doncs, mira per on, no és cert. Si algun poble del Pla es va oposar de manera ferma a l’annexió, aquest va ser la Vila de Gràcia. El nostre poble va ser seu de reunions i trobades amb responsables dels altres pobles implicats com Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar o Sant Gervasi de Cassoles per mirar d’aturar fins al darrer moment una annexió no desitjada. Només Santa Maria de Sants, en el seu moment, volgué i obtenia l’annexió voluntària a Barcelona. Malgrat tot, l’annexió fou anul·lada i només durà un any.

La segona errada de l’opuscle és refereix al Passeig de Gràcia del que diu que “…així, a partir del 1880 van néixer projectes d’interès comú, com el del passeig de Gràcia…”

De nou, no. El passeig de Gràcia, antic camí de Jesús,  fou inaugurat el 1827 i va ser fruit de l’iniciativa del Marques de Campo Sagrado que, per donar feina als milers de treballadors en atur, va endegar en projecte. Per fer una mica més entenedor el tema de les dates, l’any 1853 el passeig ja gaudia d’enllumenat a gas.

Per últim, ens diuen que quan es va produir l’annexió a la ciutat veïna, Gràcia “…era una ciutat molt poblada i activa, però amb una gran manca d’equipaments i serveis…”

D’entrada, no era cap ciutat, era un poble, una vila. La concessió del títol de ciutat està i estava regulada per camins que, descriure’ls, ens allunyarien d’aquest escrit. Els equipaments i serveis, o sigui, dos mercats, Creu Roja, bombers propis, escorxador, clíniques i desenes d’associacions era, si fa o no fa, exactament igual sinó millor que en altres municipis en aquella època.

Publicistes, polítics, “marquetingueros”, abans d’escriure, estudieu i informeu-vos-en, si us plau.

Salut i coneixement.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!