Economía domèstica…
Els governs catalans, els de totes les èpoques, no han tingut mai en compte –suposo- unes quantes formes senzilles per a estalviar calers dels contribuents.
Això ve encara més a tomb en aquesta època en la que ens han muntat una crisi al seu gust i que acabarà quan ells vulguin.
Sense pensar-hi massa i com a solució d’urgència ofereixo, deforma totalment altruista, una primera acció per estalviar uns quants calerons a les arques públiques: la eliminació de corresponsals…
No us hi heu fixat que a ciutats com, per exemple, Nova York, Londres, Paris, Roma, Moscou… hi ha una sèrie de corresponsals catalans que ens serveixen les noticies del lloc i el seu entorn?
Si, oi?
Doncs bé, per què s’ha de mantenir, per exemple a Washington o Nova York un corresponsal de TV3, un corresponsal de Catalunya Ràdio i un de Catalunya Informació? Per què, quan hi ha algun esdeveniment com ara un terratrèmol, inundacions, eleccions presidencials a les Quimbambes, cada un d’aquests mitjans ha d’enviar el seu propi corresponsal?
Ah!, i a més, no és només el qui dona la cara… hi ha l’equip tècnic, el de la càmera, el despatxet o despatxàs de cadascun…
No va sen hora de que, si l’Antoni Bassas és corresponsal a Washington o sigui, no de TV3 sinó de tota la Corporació?.
Tanta feina te un corresponsal a Pekín que només pot servir mitjà de comunicació?
Senyors de la Generalitat de Catalunya, el consell que els hi ofereixo és gratis. Riguin, riguin però, entremig, facin quatre números. Vostès mateixos.
A reveure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!