Converses a casa, 1

– Perquè no foten la repúplica d´una vegada, home?!!  Així comença a vegades la conversa a l’hora de sopar, despés d´haver-ne passat una de les grosses que ens indignen i fan enfadar.
– Doncs per que (de moment) la República Catalana duraria potser un dia o dos ja que ningú la reconeixeria – és la meva resposta. Em sembla molt lògic que els socis de la UE no puguin acceptar la DUI sense haver viscut alguns passos més del procés. Crec que Catalunya és de moment la mosca que molesta a l’hora de dinar. La que seu al teu pa, a la forquilla i ronda davant del teu nas però que no pots ni matar ni fer fora. El problema per molts politics europeus, suposo, és la por que aquesta mosca porti alguna malaltia o com deia l’ex-ministre alemany d’afers exteriors, Joschka Fischer, “ la independència de Catalunya seria un desastre per la UE”.

I doncs? Crec que la UE ha de veure i viure encara que Espanya no vol solucionar el problema català i,  al contrari, esta fins i tot disposada a jugar i violar els valors bàsics d´Europa.

Crec que la DUI serà l’únic camí. El meu cor desitja l’independència, però la meva ment diu que la solució d’una Espanya reformada seria millor per tots. Una república de llengues i cultures diferents, federal i sense rei després d’haver passat per un procés amb la majoria de la societat de “veritat i reconciliació” (com a sudafrica) per pair les ferides del passat. Quan de possible és això? És probable?

El mètode d’exclusió em sembla molt útil per respondre-ho:
Primer: podria qualsevol govern a Madrid realment iniciar un canvi de la constitució per fer una república (federal) tot i tenir majoria absoluta del PSOE o Podemos? Poc probable. Personalment crec que un cop d’estat de la Guardia Civil i l’exèrcit seria més probable – parlant de probabilitats.

Hi hauria prou interès en destapar tot el que ha passat durant i després de Franco i que tot el pais comencés a confessar-se per perdonar-se i començar de nou? Encara menys probable.

Hi ha prou gent que vulgui viure en un pais multilingual i multicultural amb el castellà com a idioma entre altres, d´igual a igual. No conec prou Espanya per tenir una idea d’aquesta probabilitat a part de prejudicis.

Deixaria el govern de Sánchez iniciar un referèndum pactat? Poc probable. Ni que  fós evident que els independentistes poguessin tant sols arribar a 25% i fós clar que guanyaria el vot unionista. Em sembla que és només una questió d´orgull i de voler tenir raó d’una manera infantil.

Resumint l’ho probable o no probable, hi ha cap força prou gran dins d‘Espanya que pogues deixar anar Catalunya a la independència voluntariament?. Algú la veu? Aquest camí em semble passa només per vies internacionals. Fins i tot crec que en el moment d’una república catalana hi hauria moltes veus que posarien en dubte la pertanyença d’Espanya a la UE. Si no hi hagués la UE Espanya hagués pogut entrar a Catalunya amb força i violència,  ignorant drets fonamentals. Però això només ho comença a veure alguna gent a Europa. La dimensió de la manca democràtica però encara no es creu gaire. Aixi com a minim m´ho sembla.

Segur que falten les proves de les sentencies del judici i la detenció de Puigdemont com a Eurodiputat a l’hora d´arribar a Madrid. Només llavors la independència semblara menys greu que trair espectacularment els valors fonamentals de la UE. I aquest (crec jo) és el camí que s´ha triat: que el món veigi in flagranti com Espanya no és capaç d´adaptar els valors d‘una Europa que no dóna només diners per aeroports, carrers i agricultura sinó que s´implica també per fer complir valors democràtics en els moments que no convingui amb la ideologia concreta.

S‘ha de posar la UE entre l´espasa i la paret perquè no pugui parlar més d‘un cas intern d’Espanya, quan es pot perdre més que nomes la integritat territorial d’Espanya sinó la integritat de valors fonamentals. Es diu: a vegades son les desviaments que porten al objectiu.