italianitzant

{elisenda rosàs i tosas}

27 d'octubre de 2016
0 comentaris

Voldràs

                                          Al meu avi

Serà l’olor d’una figuera vella

que a mig camí farà aturar els teus passos

de caminant. Clouràs els ulls i mentres

et preguntis per quin motiu t’atures

veuràs la casa oberta,

la bassa quieta,

l’ombra perfecta damunt de l’empedrat.

Conscient llavors que és l’abre qui et desperta

del més antic record el vell desig de sempre

voldràs refer camins propers a altres figueres

que veuen, com tu ho vols, la vella casa oberta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!