Al meu avi
Serà l’olor d’una figuera vella
que a mig camí farà aturar els teus passos
de caminant. Clouràs els ulls i mentres
et preguntis per quin motiu t’atures
veuràs la casa oberta,
la bassa quieta,
l’ombra perfecta damunt de l’empedrat.
Conscient llavors que és l’abre qui et desperta
del més antic record el vell desig de sempre
voldràs refer camins propers a altres figueres
que veuen, com tu ho vols, la vella casa oberta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!