italianitzant
{elisenda rosàs i tosas}
Martellamento diluito nel tempo
D’entre els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola n’hi ha un que destaca per sobre dels altres: l’atac sobre Barcelona dels tres dies de març del 1938.
El 16 de març es va reunir el govern espanyol legítim que en aquell període era presidit pel comunista Juan Negrín. El Palau de Pedralbes feia la funció de Congreso de los dels Diputados. A l’ordre del dia hi havia un punt important: decidir si es continuava la guerra o es demanava la pau.
Paral·lelament, el cap del govern francès Léon Blum, proposava davant del Comité Permanent de la Défense Nationale reclamar a Franco que renunciés a l’ajuda italiana i alemanya. La premsa francesa anunciava que el seu govern estava preparant efectius per intervenir a la guerra espanyola.
El feixisme va decidir respondre amb contundència aquelles provocacions. Mussolini, pel seu compte, va donar l’ordre més ferotge que havia rebut mai Barcelona des del 1714: Iniziare da stanotte azione violenta su Barcelona con martellamento diluito nel tempo.
Aquestes dotze paraules compostes en oració van desencadenar el que es considera el primer bombardeig de saturació de la història de la humanitat, materialitzat pel Comando della Aviazione Legionaria delle Baleari.
No sé què significa sentir durant tres dies i cada tres hores la senyal d’alarma al carrer i sempre el mateix missatge a la ràdio: Catalans, hi ha perill de bombardeig. Aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres. I després el xiulet de la bomba. I l’explosió.
Vuit-centes persones van perdre la vida aquells tres dies. En les setmanes posteriors van morir quatre-cents dels ferits greus. El recompte de morts encara no es dóna per acabat.
Avui fa setanta-cinc anys d’aquell atac del feixisme italià. No és ni poc ni molt. Són els anys que separen d’avui el dia en què van morir als nostres carrers mil dues-centes persones innocents.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tambe la meva ciutat, Granollers va viure importants bombardejos durant el 1938. prop de 400 persones van morir a les places i carrers de la vila el31 de maig a les 9 del mati, quan els nens anaven a l’escola i les mares feien cua a la Plaça de la Porxada per comprar aliments de raccionament.
Tenim sort de viure en l’actualitat…
M’agraden els teus articles, sempre em desperten emocions i reflexions.
Una abraçada
Núria