EL MEU MÓN

Publicat el 8 de novembre de 2020 per eldamar

Em veig en l’obligació de contar-vos una història, en l’obligació de dir-vos com vaig ser portat pel destí i vaig anar a parar a una terra, uns regnes i unes races tan espectaculars que mai hagués cregut que poguessin arribar a existir. Ara, aquests mons estan separats de les terres mortals, tret de la meva família i jo que podem comunicar-nos amb ells, al igual que tota la meva descendència. Aquest va ser el seu regal. La comunicació eterna i la possibilitat de passar el nostres darrers dies en el seu món, lluny de les terres mortals, capital de la corrupció i de la indecència.

Actualment sóc rei, un gran rei del món conegut, alguns em diuen  el Savi d’altres Il·luminat , però no ho farien si haguessin vist el que jo vaig veure, si  haguessin experimentat la llum, la foscor i la mort. Jo he conegut als tres savis, he vist grans i orgulloses reines perdre els seus poderosos reialmes  i quedar-se absolutament sense res, humiliades i sense cap voluntat, he vist un mag submís convertir-se en la criatura més vil i corrupta de l’univers… però també he vist la llum, la llum dèbil que es troba en tots nosaltres i que dependrà sempre de la nostra força seguir-la o caure definitivament en el món de les tenebres.

Ja no sé quants anys han passat, des de que Enric, l’antic rei engegués la seva maquinaria militar per a conquistar aquest regne ubicat en una dimensió totalment allunyada de les terres mortals. En aquell moment jo era un soldat ras, un ésser insignificant amb l’única tasca d’acomplir les ordres d’un rei tirà. En el meu interior sabia que aquesta empresa militar dirigida exclusivament pel rei no portaria res de bo, ja que estava assedegat de terres i or.  La raó més important que el va fer dur a  servir totes les seves energies en fer una política completament bèl·lica contra allò que era desconegut, va ser la sobtada i misteriosa  desaparició del seu fill. Un dia qualsevol, el rei es va adonar que el seu fill no sortia de la seva habitació, així que va decidir anar a veure ‘l  però aquest havia desaparegut sense deixar cap rastre darrere d’ell. Era el seu fill, l’hereu del seu regne, la seva major esperança, així que el rei no ho va poder suportar i es va tornar completament boig.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.