Camins amagats

En aquell precís moment va entrar Lluïsa, una dona de cabells rossos, ulls blaus, estatura mitjana i figura esvelta, es va aproximar a poc a poc, no podia aguantar-se les llàgrimes.

—Hola Guillem.—Va dir la dona que semblava que coneixia el Guillem.

—Lluïsa! Va cridar desesperat i va córrer fins a ella.

Els dos es van abraçar fortament i ell la va besar apassionadament.

—M’he perdut. Qui és?—Va dir el pirata.

—És la seva dona.—Va dir Bernat

—No! La vaig dur a aquest lloc i la vaig guarir.

—Bé! Guillem, què me’n dius? Acceptes quedar-te i governar aquest lloc, jo m’he d’anar al  meu temps i la teva dona no podrà sobreviure lluny d’aquest mineral blau que he portat del meu segle.

—Doncs està clar que sí. No tinc elecció.

—No em fio massa d’aquest pirata, però suposo que el podràs controlar.

—Pots comptar-hi! —Va dir Guillem

Tots varen sortir de l’edifici i van veure com Bernat s’allunyava, finalment es va aturar, va baixar lentament el cap i va desaparèixer. Així que el Guillem i la Lluïsa, serien els dos nous governants d’Orbon. Haurien de governar amb molta prudència i saviesa, perquè cap persona poguera trencar l’harmonia que hi havia en aquesta ciutat. L’ésser humà sempre intentarà conquerir i destruir qualsevol cosa que no pugui comprendre, per tant, la nostra parella haurà d’estar molt alerta perquè això mai passi. Per això és una altra història…