ONADES D’INCERTESA 12 PART
L’elevador va començar a pujar a una gran velocitat, estaven envoltats per la roca blava de la muntanya que no parava de brillar. Sembla que havien passat hores fins que l’elevador es va aturar.
— Bé! Seguiu-me.—Va afegir Kaleri
— Cap on anem ara? —va preguntar desconfiat Podentor.
—Ja us ho he dit. Anem al cim de la muntanya.
Kaleri va deixar la torxa en un indret de la paret i una altra porta es va obrir. En un primer moment la llum de l’exterior els va cegar. Poc després varen sortir i van veure un altre món. Una ciutat grandiosa que guardava un delicat equilibri entre la natura i el progrés. Els grans gratacels es fusionaven amb boscos i animals salvatges amb perfecta harmonia. Varen continuar el camí fins a l’edifici central de la ciutat, feta amb el mineral de la roca blava de la muntanya. Varen travessar una sala enorme fins arribar a un tro on hi havia un home molt alt, barba negra, cabell curt i ulls blaus.
—Benvinguts a Orbon!
—Qui ets? —Va preguntar en Guillem.
—Vinc d’un futur molt llunyà. Em dic Bernat i pel teu bé això és l’únic que sabràs de mi. Jo soc que ha construït aquesta ciutat.
—I què vols de nosaltres? Si es pot saber.
—Vull oferir-te dues coses. Primer lliurar-te una persona que vas perdre en el passsat i segon que siguis el nou governant d’aquesta ciutat.
—Què diu? S’ha tornat boig?
—Lluïsa! Ja pots entra
—No potser… —va dir bocabadat el Guillem