El Camp de Túria

El president Carles Puigdemont i una part del seu govern són a Bèlgica, en una mena d’exili voluntari, en canvi de no ser tancats a la presó pel govern espanol. La justícia espanyola els acusa de demòcrates en excés. Però justament fa uns hores, el president de la república catalana ha fet una compareixença pública a Brussel·les, per explicar que corren perill i que la manca de seguretat els ha decidit per exiliar-se.

L’amenaça del fiscal no fa ni vuit dies. I la jutge ja volia tancar en la presó un govern sencer. Sense oblidar-se’n que volen diners ràpids, que han de pagar-se unes fartaes i unes olles de fesols i naps. Fóra curiós que casos que duren anys (el robatori perpetrat pel pp a la hisenda pública), no han tingut encara suficient temps per resoldre’s, i dels nou-cents imputats d’un partit criminal, encara amb condemnats ferms, continuen lliures i feliços pel món. Aquests també necessiten els diners de catalans i valencians per a fer-se l’olla de bledes.

Què té a veure aquest fil amb el Camp de Túria, us demanareu. El govern valencià, el del malnom pacte del botànic, ha declarat que la culpa que el finançament valencià no s’arregle en breu potser que siga de Catalunya. De la situació actual de Catalunya. Això és: que el camp de Túria no tinga més diners per al camp, o per pintar l’ermita de Sant Miquel, o per millorar el comerç de les taronges de Bétera i dels torrons de Casinos, no serà per aquest exili que té el món en un puny i espanya agafada dels ous?

Si el pacte del botànic ha d’excusar que espanya no es farà càrrec dels valencians, ni respectarà el desequilibri, ni adobarà el maltracte de cent anys per culpa de la república del nord, potser també caldrà afegir que el mateix Carles Puigdemont és culpable que en tres anys de govern valencià hem sigut incapaços, els polítics valencians, d’engegar una TV bàsica i valenciana que va tancar amb un dit un que tenia una ferreteria amb electrodomèstics, paco telefunken.