La història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

Divendres 29 de març, 19.00. Almàssera Vella d’Olocau, el Camp de Túria. El mestre Ferran Zurriaga és a la taula entre els alcaldes i la presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. El mestre ha fet vuitanta anys, i ara prepara, amb uns altres mestres del Moviment Cooperatiu del País Valencià, un estatge internacional del Moviment Freinet a Bureba, Espanya, o s’hi farà un reconeixement a l’escola del mestre, Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes el 1936.

Som a la Vella Almàssera d’Olocau ara reconvertida en espai de cultura. Ens aplega el mestre i un llibre d’història, de moltes històries, dels tres pobles de la Vall. Que en realitat és una història de l’interior del país. Com ja apuntaven els mestres de l’escola Nova i de l’escola Moderna, i de l’escola Freinet, els mestres han d’escriure i comprometre’s socialment i amb l’entorn on viuen. Vicent Partal ho deia d’aqueixa manera:

«Ferran Zurriaga ha fet vuitanta anys, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota.»

Al Camp de Túria han d’haver-hi, pel capbaix, més de 2.000 mestres que exerceixen o s’han retirat. Molts d’aquests mestres no coneixen Cousinet o Ferrière, ni Soler i Godes o Ferran Zurriaga. Potser que no coneixen ni l’escola on treballen. Aqueixa escola que ha de mantenir ferms els valors i els drets universals, sense defallir. Sense renúncies.

Si hom no veu més enllà del nas, com caram s’estimarà la història dels seus.

Jornada de sostenibilitat a Serra

Aquesta Jornada té quatre objectius principals:
1) Mostrar els aspectes bàsics de la sostenibilitat de la comarca, i complir amb uns objectius mínims de Desenvolupament Sostenible.
2) Proposar solucions i vies de desenvolupament per a potenciar el valor cultural del territori com a factor de creixement.

3) Conèixer, analitzar i decidir plegats un model de Parc Natural que s’adeqüe al nostre territori i a la nostra gent.

4) Sensibilitzar-nos per un Món possible i necessari i coordinar accions entre Institucions i el teixit associatiu com a model d’actuació preferent per a dur a terme un programa integral sostenible al Camp de Túria.

 

PROGRAMA MATÍ
9.00 Inscripcions, recollida de material
9.30 Presentació de les Jornades a càrrec d’Antoni Marzo, Director General de Medi Natural i Avaluació ambiental; Alicia Tusón Sánchez, Alcaldessa de Serra i Rosa Dasí, Presidenta de l’Ideco
10.00 Ponència: Desenvolupament Sostenible al Camp de Túria. El Parc Natural de la Serra Calderona. Passat, present i futur, a càrrec de Policarp Garay, Cronista de Serra i President de l’Ateneu Cultural de tradicions i Estudis de Serra.
10.45 La Mobilitat a la Comarca, a càrrec de Rafa Solaz, representant de l’Ideco a la Comissió de Mobilitat de la Mancomunitat. Presenta la iniciativa Lola Celda, Presidenta de la Mancomunitat
11.15 Café
11.45 Parc Natural del Riu Túria. Projecte ECORIBA intervenció a càrrec d’Antoni José Morales. Experiències Verdes a Riba-roja. Presenta la iniciativa Miquel Castillo, regidor d’educació de l’Ajuntament de Riba-roja.
12.15 Projecte de reaprofitament de biomassa agrícola i forestal a l’ajuntament de Serra, a càrrec de Juanjo Mayans. Presenta Pilar Mocé, tècnic de l’ajuntament de Serra.
13.00 Col·loqui. Coordina Marga Mañez, Secretària de l’Ideco, representant de la Secció de Medi Ambient.

DINAR
14.15 Dinar. Restaurant El Descanso. Les reserves es faran abans de dijous 10 de gener de 2019. Menú 15€

idecocampdeturia@gmail.com

 

PROGRAMA VESPRADA
16.00 Iniciatives de desenvolupament rural dels projectes LEADER a la Comarca. Projectes, objectius, trajectòria i resultats. A càrrec d’Aitana Camps, Gerent del Grup d’Acció Local Túria-Calderona (projectes Leader). Presenta la iniciativa Raquel Alambiaga, representant de l’IDECO en els projectes Leader de la comarca.
16.45 Taula Rodona. Reptes i oportunitats. Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca i representants de col·lectius locals. Coordina Frederic Ibàñez
18.00 Projecció de l’ audiovisual “25 anys de Travesses a la Serra”
18.30 CLOENDA

INSCRIPCIÓ.
idecocampdeturia@gmail.com

Un documental que travessa la Calderona

Divendres, l’Ateneu de Bétera presentarà el documental “La Serra Calderona: 25 anys de Travesses”, un vídeo que aplega un model de senderisme, estudi i descoberta de la Serra Calderona: la muntanya, els camins, els pobles, els masos, els llogarets, el bosc, els oficis, l’adéu del món rural… A partir de les lliçons dels mestres freinetistes dels anys trenta, com era Carles Salvador o Soler i Godes, vam aprendre a estudiar l’entorn.

Dins l’Institut d’estudis del Camp de Túria, la Secció de Medi Ambient va fer escola en favor del naturalisme, el compromís pel paisatge, el valor del patrimoni valencià, dels habitants dels pobles de la serra, i va garantir-ne la conservació i una mínima protecció a través de la declaració de Parc Natural. Noms propis com el mestre Ferran Zurriaga, Antoni Marzo, Marga Mañez, Màrius Fuentes, Pasqual Esteve…, van guiar-nos en l’observació i l’estudi de la història, la natura, les plantes o la construcció rural de marges, aljubs, catxirul·los, casetes, o en la rondallística popular que aplegava la serra, amb les paraules d’un altre mestre, Llorenç Giménez. S’hi afegirien poetes com Alexandre Navarro o historiadors com Policarp Garay, a més de professors com Josep M. Jordan o Rafa Solaz, per bé d’aprendre, de compartir, d’explicar-nos com era allà on vivíem, en parlar de botànica o de conservació del medi. Durant uns anys, les muntanyes de Portaceli van tenir més valor davant nostre, en ser explicades i estudiades en diverses jornades i congressos que van facilitar, també, la publicació d’uns quants treballs de molt d’interés.

Si voleu conèixer com, de quina manera es va ordir aquella història de defensa del patrimoni natural, aquest és un document que explica a través de les veus i opinions dels experts, la feina feta, les dificultats, la manca de gosadia política, els moments lúdics i, sobretot, uns anys de vida d’uns quants esforçats excursionistes que aprenien a conviure amb el paisatge natural i l’assejament urbà.

ATENEU de BÉTERA, divendres 9 de novembre, 20.00h Projecció i debat.

“Encara no és tard”, segons el doctor Escrivà

Encara no és tard, claus per a entendre i aturar el canvi climàtic” és el títol que Andreu Escrivà, ambientòleg, doctor en biodiversitat, ha triat per al seu estudi positivista i possibilista, que presentarà avui a Ca Nebot, a partir de les 19.30h. A Bétera

Justament avui un expert en el foc argumentava que no podem actuar com fa vint o trenta anys contra els incendis, perquè si nosaltres no som els mateixos, el paisatge i el territori, tampoc. El canvi climàtic afecta l’estructura del bosc madur, i el bosc mediterrani, malauradament, ni és madur ni té la protecció física i cultural necessària per salvar-lo de res. El nostre tros de bosc i de país, almenys.

Mentre la Serra Calderona i la Vall del Palància pateix l’agressió del foc, i també l'allau de visitants, la desprotecció, la manca de recursos, hui parlarem a Bétera de Canvis, en el clima i en més coses. I si bé, el doctor Andreu Escrivà avisa que n'hi ha temps, pere posar-hi seny, recursos, idees, en no posar-se a fer res, aquest temps va reduint-se sense remei.

Ara, i si es tracta d’això, de deixar que les coses vagen morint-se, com nosaltres…

Parlam-ne. Si encara no és tard.

Encara no és tard” va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

ha sigut editat per BROMERA, Alzira, 2017

Ser Valencià, segons Ricard Pérez Casado

Ricard Pérez Casado, un il·lustre ex-alcalde de València, ha escrit el llibre “Ser valencians”. El presentarà al seu poble, Nàquera, acompanyat de l’editora, Àfrica Ràmirez, del poeta major Alexandre Navarro, i de la regidora de cultura, M-Àngeles Navarro.

El llibre no és un dolç, perquè ser valencià no ho és, i menys encara quan has tingut responsabilitat política d’una gran ciutat, València, i potser perquè ser valencià i ser alcalde només ho poden ser unes quantes persones en cada poble. Altrament, escoltar un home com Pérez Casado, que ve de moltes batalles i encara més aventures, i escoltar-lo acompanyat d’un gran poeta i una editora valenta, és un regal. No és un dolç, però sí que és un regal. Aquesta vesprada Nàquera acull un dels actes principals del cap de setmana. No serà l’únic, però sí dels que mereix la pena.

Biblioteca municipal de Nàquera, 19.00h. Hui divendres.

El nou escenari europeu

En el dia d’Europa, publiquem un article que el professor Josep Maria Jordan Galduf (Llíria, 1950) ha escrit per a la revista Saó del mes de maig: Europa, l’escenari que ens dibuixa el professor Jordan Galduf…

 

“La recent celebració a Roma del 60 aniversari dels Tractats constitutius de l’actual Unió Europea (UE) fou l’ocasió perquè els mandataris de vint-i-set estats membres (tots excepte el Regne Unit) reafirmaren la gran importància del projecte comunitari i subscrigueren el compromís de continuar avançant en la gestió compartida dels problemes comuns. És clar que hi ha vida més enllà del Brexit.

La Declaració de Roma va esmentar l’especial preocupació de la UE sobre la política migratòria, la lluita contra el terrorisme, el creixement econòmic, la generació d’ocupació (amb especial referència a la joventut), la cohesió social (enfront dels fenòmens de la pobresa i de les desigualtats) i l’acció unitària en l’escena internacional (per tal de tenir una veu forta en un món cada vegada més multipolar). Però, com organitzar-se millor enfront d’aquests reptes?

La Comissió Europea ha elaborat un Llibre Blanc en què dissenya cinc possibles escenaris sobre el futur de la UE. Un document per fomentar un debat informat entre les distintes instàncies de poder públic (europees, nacionals i regionals) i de la societat civil a fi de prendre les decisions més pertinents del camí que cal seguir. Cinc escenaris que, en realitat, es poden resumir en tres:

-Anar enrere en matèria d’integració europea, integració que es concentraria en el mercat únic i en un menor nombre de polítiques i accions en comú.

-Anar endavant tots alhora i fer molt més conjuntament en el camí envers una federació o unió política.

-Impulsar una UE de distintes velocitats, de manera que els països que vulguen compartir més àmbits d’acció en comú ho puguen fer sense ser frenats pels altres.

Aquesta tercera opció és la més realista. I també la més pertinent, perquè els països de l’euro completen una autèntica unió econòmica i monetària. Això és imperatiu a hores d’ara, tal com ens ha ensenyat la gran recessió patida recentment. És clar que els països de l’euro hem avançat els darrers anys en una major coordinació de les polítiques econòmiques, però cal anar més lluny.

De moment, la coordinació de les polítiques econòmiques ha resultat molt positiva per a cada país, no sols amb vista a la necessitat d’aconseguir una major estabilitat del cicle econòmic, sinó també per a promoure un major progrés econòmic a llarg termini, tot impulsant reformes i bones pràctiques en distints àmbits (com ara la sostenibilitat, la innovació i la convergència socioeconòmica).

En aquest context, cal subratllar que la política regional és un dels principals instruments de l’acció estructural de la UE, i això resulta de gran interés per al País Valencià, que figura en el lloc 184 del rànquing de 263 regions europees, segons un índex de competitivitat regional que combina onze aspectes econòmics i socials. Així, la renda per càpita valenciana se situa en el 79% de la mitjana de la UE, i tenim puntuacions prou dolentes, entre altres matèries, en infrastructures, innovació i sofisticació empresarial. A la fi, la Generalitat Valenciana pot comptar amb el suport de la política regional comunitària per avançar en el desenvolupament integral i sostenible del nostre territori.

Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia aplicada, Universitat de València

Publicat al Núm. 426 de la revista SAÓ

Rosa Dasí: «necessitem una comarca més activa»

Rosa Dasí, Bétera, el Camp de Túria (1964). És llicenciada en història contemporània per la Universitat de València, coordinadora tècnica de la Universitat popular de Sagunt, amb més de1.300 alumnes. També coordina el projecte “dones i visibilització” de l’UJI. Es va especialitzar en la politització de la dona en la II República. És a l’Institut des de la seua fundació el 1989, on ja havia ocupat els càrrecs de secretària i vocal.

— És la primera dona presidenta d’aquest Institut, després de 27 anys. Té cap significat això?

És un fet important; les dones han estat presents a l’institut, però no sé si han sigut prou dins l’estructura organitzativa. Potser han defugit ocupar les presidències.

—Els instituts d’estudis omplin un buit cultural a les nostres comarques, en revitalitzar els estudis locals, fins i tot proven de dinamitzar la cohesió comarcal… Quin sentit tenen avui?

Tenen la feina de continuar els estudis de la comarca, i de fer comarca encara avui. Som un element vertebrador. Però també treballem aspectes com el patrimoni, sobretot el patrimoni mediambiental. Potser vivim un impàs, ha passat gairebé sempre. Per això necessitem major acció.

—Quin serà l’objectiu prioritari de l’institut d’estudis a dos anys vista?

Sensibilitzar. Fer veure que tenim una comarca poc definida, ací tenim un repte. Donar suport a altres grups organitzats, coordinar totes aquelles associacions que vulguen fer comarca. El repte és ampliar el marc de l’acció.

—Què afegirà la vostra presidència a l’Institut d’estudis?

Tinc il·lusió de fer un programa anual d’acció que puga obrir-se a més grups, que convide a col·laborar, que els nostres socis estiguen informats d’allò que fem, que s’hi involucren. Necessitem ser una comarca activa. I necessitem que l’institut deixe un segell, una marca d’allò que fa, cultural, social, política o econòmica. Volem ser una plataforma comarcal ben activa.

—Sou de família de llauradors, té sentit la defensa del camp des d’un institut d’estudis?

El camp és una activitat viva a la comarca, així que té sentit que l’institut hi participe. El camp reclama una nova estructura, i necessitem fer valdre l’economia dels nostres avantpassats i l’hem de revifar i donar suport. La coordinació amb el sector agrari no s’hauria de descartar.

—A la comarca hi ha cooperatives del camp amb una certa importància local, com es podrien beneficiar d’un institut d’estudis comarcals?

Hem de saber fer-mos escoltar. Les jornades d’estudi creen espais de debat que podrien convertir l’institut en un element d’ajut i de contribució a donar respostes als problemes del camp, per exemple, però també de l’escola, o de la cultura, o del jovent.

Encara som una comarca on el camp té vitalitat o, com ha passat amb la majoria d’instituts, el camp acabarà com un anacronisme?

No té per què. El sector és important, i el camp viu plataformes, consells agraris, bancs de terres, que han de demanar a les institucions que adquerisquen compromisos. L’institut hauria de donar suport a aquests moviments.

El Camp de Túria té un índex de llicenciats elevadíssim, com és que això té una incidència mínima en aquest i en altres instituts d’estudis?

—Vivim una etapa individualista, i és difícil arrancar el compromís de la gent. D’una gran part de la gent que no és militant de res. La qüestió quotidiana allunya el compromís, que és treball. Passa a tot el país, i també a la resta d’instituts. Cal treballar amb sensibilització per crear consciència.

Per què pensa que el jovent ha desestimat la participació en aquestes institucions comarcals?

—Els joves no acaben d’identificar-se en els instituts d’estudis. El cap i i els objectius els tenen en altres coses. Ens cal més debat de com integrar més gent en els estudis locals. Amb qui comptem i amb qui hauríem de comptar. Calen noves estratègies que facen atractiva la participació. Caldria col·laborar amb associacions de joves que també treballen el fet comarcal.

Quina relació manté l’institut que presideix amb la federació d’instituts del País Valencià?

—De moment tenim l’adhesió. La participació en un futur congrés. I animar la gent perquè presente treballs i comunicacions. És una forma de treballar pel país, i d’aportar a la comarca allò que fem a través d’una federació.

Per què els estudis reglats de l’escola o els instituts de secundària i batxiller trauen tan poc profit de la feina dels instituts d’estudis?

—Perquè viuen al marge de tot. Allò que suposa un treball fora de l’escola no ho contemplen com un fet educatiu. Malauradament, l’educació no es treballa de forma integral, sobretot a secundària.

Amb una majoria d’ajuntaments progressistes, de quina manera poden ajudar el seu projecte dins l’Institut?

—Només que feren suport a les iniciatives que proposem, farien un gran pas. Els ajuntaments ens haurien d’escoltar més. Som una veu que té credibilitat, però els ajuntaments no l’aprofiten. En general, mai no l’han aprofitada. Com si els férem por o no els interessés en absolut l’estudi que proposem.

Com pensa millorar el finançament de l’institut que presideix?

—El finançament és un tema complex, en els instituts. Depenem d’ajuts minsos; per això hem creat seccions locals, perquè els ajuntaments puguen ajudar-nos. Les institucions haurien d’implicar-se més en els estudis locals i comarcals.

Per què voldríeu que fos recordada la vostra feina a l’Institut?

—Com un moment viu d’activitat. De programació intensa, i sobretot per sumar-nos a col·lectius d’iniciatives semblants, per crear marcs d’acció comuns. Cal sumar iniciatives, aquest fóra el major repte en favor del Camp de Túria. Necessitem una comarca més completa, de major identitat. Fa vint-i-vuit anys que mantenim la il·lusió de la comarca. Avui amb més fermesa encara.

Una finestra al món: la perspectiva Jordan-Santiago

L’última publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals és un llibre a quatre mans que pretén interpretar el món a partir d’una mirada madura i una altra de més jove. Un repàs a temes cabdals de la vida, la identitat, la llengua, l’economia, l’educació, l’art, el cinema, la poesia, la mort… El catedràtic Josep Maria Jordán i el professor Santiago Vicente es responen unes quantes cartes a través de la xarxa sobre l’actualitat i el present que voldríem, sobre allò que podia ésser Europa, o el Camp de Túria, o l’escola, en canvi de realitats que no per esmicolades o punyents, deixen de tenir un sentit més visceral que no intel·lectual. Els referents literaris, la joventut, el temps, els alumnes, el país valencià… Una edició en col·laboració amb Consolat de Mar, la Universitat de València i l’Escola d’Adults de Llíria.