Les Sis Veus seran avui a Vilamarxant

Hom diria, si tingués l’esperit net i noble: les sis dones que tenen aquestes sis veus seran avui a Vilamarxant, en una punta de la comarca, per presentar un producte tan bell com harmoniós: tan necessari. La poesia, la música, la veu, l’arrel, la tradició, la modernitat, la lluita, el compromís social i cultural, el treball, la col·laboració d’un equip excels: sí, tot això a València, en aquest país de cagamandurris i submissions, que els valencians som capaços d’això i encara d’anar més lluny, però ens costa molt, però molt.

Els dies i les dones és el segon treball excels d’aquest equip de dones magnífic, després d’aquella joia de les Sis Veus pel poeta Estellés. No sabem com, però aquest miracle no és tan corrent. De normal, els humans som capaços de fer una obra excelsa, una de sola. Aquests dones ja n’han fetes dues, i aquesta segona obra la presentaran avui a Vilamarxant. No us ho perdeu.

És diumenge, plou, i semblaria que no ens crida eixir de casa. Moveu el cul, va, i arrimeu-vos a Vilamarxant, l’esperit i la cultura us agrairà l’esforç. A més, l’entrada és de franc, que ja ve regalada. Al Camp de Túria, ara mateix, el millor producte que veureu en molt de temps.

“Els dies i les dones” CASA DE L CULTURA, VILAMARXANT, 19.00H

La història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

Divendres 29 de març, 19.00. Almàssera Vella d’Olocau, el Camp de Túria. El mestre Ferran Zurriaga és a la taula entre els alcaldes i la presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. El mestre ha fet vuitanta anys, i ara prepara, amb uns altres mestres del Moviment Cooperatiu del País Valencià, un estatge internacional del Moviment Freinet a Bureba, Espanya, o s’hi farà un reconeixement a l’escola del mestre, Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes el 1936.

Som a la Vella Almàssera d’Olocau ara reconvertida en espai de cultura. Ens aplega el mestre i un llibre d’història, de moltes històries, dels tres pobles de la Vall. Que en realitat és una història de l’interior del país. Com ja apuntaven els mestres de l’escola Nova i de l’escola Moderna, i de l’escola Freinet, els mestres han d’escriure i comprometre’s socialment i amb l’entorn on viuen. Vicent Partal ho deia d’aqueixa manera:

«Ferran Zurriaga ha fet vuitanta anys, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota.»

Al Camp de Túria han d’haver-hi, pel capbaix, més de 2.000 mestres que exerceixen o s’han retirat. Molts d’aquests mestres no coneixen Cousinet o Ferrière, ni Soler i Godes o Ferran Zurriaga. Potser que no coneixen ni l’escola on treballen. Aqueixa escola que ha de mantenir ferms els valors i els drets universals, sense defallir. Sense renúncies.

Si hom no veu més enllà del nas, com caram s’estimarà la història dels seus.

Josep Maria Jordan i els llibres

L’Edifici Multiusos de Llíria acollirà aquesta vesprada una conferència debat sobre un dels protagonistes clau del Camp de Túria els darrers cinquanta anys: el professor Josep Maria Jordan Galduf parlarà dels seus llibres, de la raó d’escriure, d’economia, de la bonhomia en favor d’una política humanista comprensiva, fins i tot dels anys d’Universitat i els anys de viure al poble. Una lliçó de vida.

A partir de les 18.30 hores, una veu experta per explicar el món i preguntar-nos com és que hem avançat tan poc, els homes, si fa cinquanta anys ja ens sabíem els reptes, els límits, què teníem i què necessitàvem. Dues vegades president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat que s’ha retirat de la Universitat i d’alguna manera també de la vida pública, continua col·laborant de l’Institut i de l’escola d’Adults de Llíria, on imparteix uns cursos sobre història, economia, i canvis socials.

Una de les primeres obres que va publicar, El Camp de Túria, és el primer gran referent sobre la comarca, un estudi breu perquè els pobles agafaren consciència comarcal, col·lectiva, en detriment de la individualitat del pobles i els interessos particulars de partit o encara pitjors. Una joieta en favor de la comarca i els pobles.
En no perdre-vos el relat que ens farà, escoltant-lo o llegint-lo, guanyarem una lliçó segura de coneixement i de saviesa.

Jornada de sostenibilitat a Serra

Aquesta Jornada té quatre objectius principals:
1) Mostrar els aspectes bàsics de la sostenibilitat de la comarca, i complir amb uns objectius mínims de Desenvolupament Sostenible.
2) Proposar solucions i vies de desenvolupament per a potenciar el valor cultural del territori com a factor de creixement.

3) Conèixer, analitzar i decidir plegats un model de Parc Natural que s’adeqüe al nostre territori i a la nostra gent.

4) Sensibilitzar-nos per un Món possible i necessari i coordinar accions entre Institucions i el teixit associatiu com a model d’actuació preferent per a dur a terme un programa integral sostenible al Camp de Túria.

 

PROGRAMA MATÍ
9.00 Inscripcions, recollida de material
9.30 Presentació de les Jornades a càrrec d’Antoni Marzo, Director General de Medi Natural i Avaluació ambiental; Alicia Tusón Sánchez, Alcaldessa de Serra i Rosa Dasí, Presidenta de l’Ideco
10.00 Ponència: Desenvolupament Sostenible al Camp de Túria. El Parc Natural de la Serra Calderona. Passat, present i futur, a càrrec de Policarp Garay, Cronista de Serra i President de l’Ateneu Cultural de tradicions i Estudis de Serra.
10.45 La Mobilitat a la Comarca, a càrrec de Rafa Solaz, representant de l’Ideco a la Comissió de Mobilitat de la Mancomunitat. Presenta la iniciativa Lola Celda, Presidenta de la Mancomunitat
11.15 Café
11.45 Parc Natural del Riu Túria. Projecte ECORIBA intervenció a càrrec d’Antoni José Morales. Experiències Verdes a Riba-roja. Presenta la iniciativa Miquel Castillo, regidor d’educació de l’Ajuntament de Riba-roja.
12.15 Projecte de reaprofitament de biomassa agrícola i forestal a l’ajuntament de Serra, a càrrec de Juanjo Mayans. Presenta Pilar Mocé, tècnic de l’ajuntament de Serra.
13.00 Col·loqui. Coordina Marga Mañez, Secretària de l’Ideco, representant de la Secció de Medi Ambient.

DINAR
14.15 Dinar. Restaurant El Descanso. Les reserves es faran abans de dijous 10 de gener de 2019. Menú 15€

idecocampdeturia@gmail.com

 

PROGRAMA VESPRADA
16.00 Iniciatives de desenvolupament rural dels projectes LEADER a la Comarca. Projectes, objectius, trajectòria i resultats. A càrrec d’Aitana Camps, Gerent del Grup d’Acció Local Túria-Calderona (projectes Leader). Presenta la iniciativa Raquel Alambiaga, representant de l’IDECO en els projectes Leader de la comarca.
16.45 Taula Rodona. Reptes i oportunitats. Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca i representants de col·lectius locals. Coordina Frederic Ibàñez
18.00 Projecció de l’ audiovisual “25 anys de Travesses a la Serra”
18.30 CLOENDA

INSCRIPCIÓ.
idecocampdeturia@gmail.com

Els llibres, la cultura i el Nadal

Com cada any, l’Ateneu de Bétera, el Camp de Túria, organitza una fira de llibres i de música durant les vacances de Nadal, del 22 de desembre al 5 de gener. Enguany, el programa és coordinat per l’Ateneu i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, i convida autors de primera fila del país —Núria Cadenes, Carles Cano, Vicent Partal—, a més de músics, enòlegs, cinetífics o periodistes…
Carles Cano, un dels escriptors de literatura infantil de més renom, serà el 27 de desembre per signar llibres i animar la lectura de petits i grans. El 28 de desembre seran les dones de Les Sis veus que explicaran el nou projecte que just acaben de publicar, una altra joia musical i poètica… En començar l’any, el programa de la fira continuarà amb tallers de ciència, lectures poètiques i la presentació de les biografies de l’editorial Afers.

Si voleu veure tota la programació, consulteu-la a la pàgina web de l’Ateneu.

#AtB_firadellibres18

@campdeturia

Solidaritat i democràcia són mínims!

La Societat Coral el Micalet acollirà avui, a partir de les 12.00h un dejuni solidari de 24 hores per reclamar la llibertat dels presos polítics, quatre dels quals són en vaga de fam ja fa molts dies. Mentre una part de la societat espanyola viu amb una certa naturalitat el Nadal, n’hi ha que el patiran un altre colp, des de la presó, per culpa de la burrera judicial espanyola i una política nefasta més pròpia de les dictadures plataneres. Un estat governat durant anys pel partit més corrupte d’Europa, i ara mateix a mans d’un altre partit que va ser capaç de crear un grup terrorista, no són cap exemple de democràcia ni de justícia, malgrat que vulguen disfressar la realitat.

La manca de llibertat atempta contra la Carta de Drets Humans de l’ONU. Quan Catalunya va decidir de convertir-se en República, Espanya va enviar tota la intel·ligència i la capacitat de negociació que atresorava: policia i gc. La justícia hereva del franquisme va fer la resta. A veure quan baixarà la pilota del terrat. Entre democràcia i franquisme, ja sabem qui estirarà més la corda. No, no, Europa no compta. Com ja va fer el 1939, i el 1945, Europa ha preferit de tancar els ulls.

Bétera acollirà un jorn antifeixista

L’Aplec del Camp de Túria ha organitzat un jorn antifeixista a Bétera, per denunciar la impunitat de l’atac patit durant la festa del VII Aplec del mes de setembre. La trobada serà dissabte 15 de desembre, per dir prou a les agressions feixistes.

La conxorxa de la dreta local amb l’extrema dreta de la ciutat va permetre l’insult, l’agressió i la violència organitzada del PP amb connivència amb Espanya2000 durant la celebració del VII Aplec, en concentrar-se sense permisos i arribar a amenaçar de mort els participants, amb la tolerància habitual dels cossos policials, tant els locals com els espanyols, davant el feixisme.

El jorn de dissabte començarà amb una concentració a la Plaça del Mercat de Bétera, a les 19.00h, i continuarà amb concerts, parlaments i un sopar popular. L’objectiu és recaptar fons per recuperar la despesa que va ocasionar l’atac ultra —recordeu que, a més a més d’amenaçar la gent perquè no assistira a l’Aplec, aquella nit es va assaltar el magatzem de l’organització i es va robar molt de material.

Entre més, hi actuarà Xavi Sarrià, Nuc i PDs Residents… Encara podeu organitzar-vos per venir a defensar la democràcia al Camp de Túria.

 

Programa doble a l’Ateneu de Bétera

Avui divendres, l’Ateneu de Bétera ha preparat un programa doble d’activitat: d’una banda, la presentació del llibre “Insomni” de César Martí i Daniel Olmo, un projecte de col·laboració escriptor-il·lustrador a l’empara del micro-mecenatge.19.30h. Plaça del Mercat de Bétera. Poemes, relats i pensaments a partir de l’Insomni.

D’una altra banda, a les 20.30h en el mateix espai de l’Ateneu s’inaugurarà l’exposició “Exili a la mort” la història dels deportats de Sagunt als camps d’extermini nazis: una història d’impacte que podeu veure fins al 30 de novembre. S’hi ha afegit a l’exposició els dos veïns de Bétera que hi van morir en aquells camps, si és que no en van ser més.

El destí dels saguntins els va portar als camps de concentració francesos d’on aconseguiren eixir allistant-se a la Legió Francesa i a les Companyies de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès. Tots quatre foren destinats a la línia defensiva Maginot, que protegia la frontera francesa amb Alemanya. França va declarar la guerra a Alemanya al setembre de 1939 i, després de nou mesos d’hostilitats, al juny de 1940, es va rendir a l’exèrcit alemany. Els militars francesos i els estrangers que es trobaven enquadrats a l’exèrcit francès foren capturats i empresonats als stalags i frontstalags, camps de presoners militars. Però la sort dels presoners en estos camps va empitjorar dràsticament quan el setembre del 1940 el ministre franquista, Ramón Serrano Suñer, va visitar Alemanya i es va entrevistar amb Hitler. En el transcurs de l’entrevista, Serrano Suñer es va desentendre dels espanyols presoners, negant-los la nacionalitat, motiu pel qual foren traslladats en qualitat d’apàtrides als camps d’extermini i concentració. Ramón Agustí Hervàs, Juan Bautista Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius acabaren internats al camp de Mauthausen. Allí, enmig de la maror de la barbàrie nazi del III Reich, trobaren la mort entre els anys 1941 i 1943 i mai no pogueren tornar a Sagunt amb les seues famílies.

Homenatge a la memòria de quatre saguntins

Tombar l’estaca a Llíria

Llíria acollirà la presentació del llibre de Vicent Galiana Tombar l’estaca, que ha editat Tigre de paper.

Casal d’ACPV av. dels Furs, 17, Llíria. 19.00h

Sinopsi

la història s’ha convertit en un combat. No és casualitat, doncs, que, després de més de 40 anys de la mort del dictador al llit, seguim pensant, analitzant i contrastant visions, relats, subjectes i identitats d’un passat que, en tant que mite fundacional d’una realitat actual, encara hui és viu. Aquesta és una obra plural i coral que pretén rescatar de l’oblit persones que van treballar per derrocar
l’estaca i que van quedar excloses de la celebració final, la història oficial i la memòria col·lectiva. Un treball que pretén fer llum sobre les perspectives oblidades de l’estudi oficial i hegemònic de la Transició, amb òptica pròpia i esperit crític.

«Val la pena, per tant, seguir aprofundint en el coneixement d’uns esdeveniments que contenen moltes de les claus que expliquen les mancances de la nostra “democràcia constitucional” i ens ajuden a entendre la misèria política actual.» Josep Fontanadel pròleg

 

Un documental que travessa la Calderona

Divendres, l’Ateneu de Bétera presentarà el documental “La Serra Calderona: 25 anys de Travesses”, un vídeo que aplega un model de senderisme, estudi i descoberta de la Serra Calderona: la muntanya, els camins, els pobles, els masos, els llogarets, el bosc, els oficis, l’adéu del món rural… A partir de les lliçons dels mestres freinetistes dels anys trenta, com era Carles Salvador o Soler i Godes, vam aprendre a estudiar l’entorn.

Dins l’Institut d’estudis del Camp de Túria, la Secció de Medi Ambient va fer escola en favor del naturalisme, el compromís pel paisatge, el valor del patrimoni valencià, dels habitants dels pobles de la serra, i va garantir-ne la conservació i una mínima protecció a través de la declaració de Parc Natural. Noms propis com el mestre Ferran Zurriaga, Antoni Marzo, Marga Mañez, Màrius Fuentes, Pasqual Esteve…, van guiar-nos en l’observació i l’estudi de la història, la natura, les plantes o la construcció rural de marges, aljubs, catxirul·los, casetes, o en la rondallística popular que aplegava la serra, amb les paraules d’un altre mestre, Llorenç Giménez. S’hi afegirien poetes com Alexandre Navarro o historiadors com Policarp Garay, a més de professors com Josep M. Jordan o Rafa Solaz, per bé d’aprendre, de compartir, d’explicar-nos com era allà on vivíem, en parlar de botànica o de conservació del medi. Durant uns anys, les muntanyes de Portaceli van tenir més valor davant nostre, en ser explicades i estudiades en diverses jornades i congressos que van facilitar, també, la publicació d’uns quants treballs de molt d’interés.

Si voleu conèixer com, de quina manera es va ordir aquella història de defensa del patrimoni natural, aquest és un document que explica a través de les veus i opinions dels experts, la feina feta, les dificultats, la manca de gosadia política, els moments lúdics i, sobretot, uns anys de vida d’uns quants esforçats excursionistes que aprenien a conviure amb el paisatge natural i l’assejament urbà.

ATENEU de BÉTERA, divendres 9 de novembre, 20.00h Projecció i debat.