Les Sis Veus seran avui a Vilamarxant

Hom diria, si tingués l’esperit net i noble: les sis dones que tenen aquestes sis veus seran avui a Vilamarxant, en una punta de la comarca, per presentar un producte tan bell com harmoniós: tan necessari. La poesia, la música, la veu, l’arrel, la tradició, la modernitat, la lluita, el compromís social i cultural, el treball, la col·laboració d’un equip excels: sí, tot això a València, en aquest país de cagamandurris i submissions, que els valencians som capaços d’això i encara d’anar més lluny, però ens costa molt, però molt.

Els dies i les dones és el segon treball excels d’aquest equip de dones magnífic, després d’aquella joia de les Sis Veus pel poeta Estellés. No sabem com, però aquest miracle no és tan corrent. De normal, els humans som capaços de fer una obra excelsa, una de sola. Aquests dones ja n’han fetes dues, i aquesta segona obra la presentaran avui a Vilamarxant. No us ho perdeu.

És diumenge, plou, i semblaria que no ens crida eixir de casa. Moveu el cul, va, i arrimeu-vos a Vilamarxant, l’esperit i la cultura us agrairà l’esforç. A més, l’entrada és de franc, que ja ve regalada. Al Camp de Túria, ara mateix, el millor producte que veureu en molt de temps.

“Els dies i les dones” CASA DE L CULTURA, VILAMARXANT, 19.00H

La història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

Divendres 29 de març, 19.00. Almàssera Vella d’Olocau, el Camp de Túria. El mestre Ferran Zurriaga és a la taula entre els alcaldes i la presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. El mestre ha fet vuitanta anys, i ara prepara, amb uns altres mestres del Moviment Cooperatiu del País Valencià, un estatge internacional del Moviment Freinet a Bureba, Espanya, o s’hi farà un reconeixement a l’escola del mestre, Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes el 1936.

Som a la Vella Almàssera d’Olocau ara reconvertida en espai de cultura. Ens aplega el mestre i un llibre d’història, de moltes històries, dels tres pobles de la Vall. Que en realitat és una història de l’interior del país. Com ja apuntaven els mestres de l’escola Nova i de l’escola Moderna, i de l’escola Freinet, els mestres han d’escriure i comprometre’s socialment i amb l’entorn on viuen. Vicent Partal ho deia d’aqueixa manera:

«Ferran Zurriaga ha fet vuitanta anys, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota.»

Al Camp de Túria han d’haver-hi, pel capbaix, més de 2.000 mestres que exerceixen o s’han retirat. Molts d’aquests mestres no coneixen Cousinet o Ferrière, ni Soler i Godes o Ferran Zurriaga. Potser que no coneixen ni l’escola on treballen. Aqueixa escola que ha de mantenir ferms els valors i els drets universals, sense defallir. Sense renúncies.

Si hom no veu més enllà del nas, com caram s’estimarà la història dels seus.

Josep Maria Jordan i els llibres

L’Edifici Multiusos de Llíria acollirà aquesta vesprada una conferència debat sobre un dels protagonistes clau del Camp de Túria els darrers cinquanta anys: el professor Josep Maria Jordan Galduf parlarà dels seus llibres, de la raó d’escriure, d’economia, de la bonhomia en favor d’una política humanista comprensiva, fins i tot dels anys d’Universitat i els anys de viure al poble. Una lliçó de vida.

A partir de les 18.30 hores, una veu experta per explicar el món i preguntar-nos com és que hem avançat tan poc, els homes, si fa cinquanta anys ja ens sabíem els reptes, els límits, què teníem i què necessitàvem. Dues vegades president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat que s’ha retirat de la Universitat i d’alguna manera també de la vida pública, continua col·laborant de l’Institut i de l’escola d’Adults de Llíria, on imparteix uns cursos sobre història, economia, i canvis socials.

Una de les primeres obres que va publicar, El Camp de Túria, és el primer gran referent sobre la comarca, un estudi breu perquè els pobles agafaren consciència comarcal, col·lectiva, en detriment de la individualitat del pobles i els interessos particulars de partit o encara pitjors. Una joieta en favor de la comarca i els pobles.
En no perdre-vos el relat que ens farà, escoltant-lo o llegint-lo, guanyarem una lliçó segura de coneixement i de saviesa.

La vaga del 8 de març al Camp de Túria

Avui divendres 8 de març hi ha convocades diverses activitats al Camp de Türia en favor de la vaga del moviment feminista. Entre més, l’Ateneu de Bétera contempla un programa atapeït de reivindicació, que acabarà amb la manifestació a València, a partir de les 18.00h. Si voleu afegir-vos-hi, ací teniu el calendari de la seua reivindicació:

10h. Esmorzar i preparació de cartells (porteu material).
10.45h. Lectura de poemes amb Pura Peris.
11.45h. Eixida cap a l’Ajuntament amb la pancarta. Concentració i lectura del manifest.
12.30h. Tornada a l’Ateneu. Documental “Les mestres de la República”.
14.30h. Dinar
17.30h. Cap a València. Manifestació! (acordarem punt de trobada).