La justícia espanola no és la justicia dels valencians

Hui mateix el TSJ ha anul·lat una part del decret de llengües del govern valencià, en afirmar que és un decret que discrimina. Però què caram discrimina el decret de llengües valencià? Doncs que si agafes l’itinerari Avançat et possibilita d’aprendre com a mínim tres llengües, les dues oficials segons llei, i una d’estrangera (majoritàriament, les escoles trien l’anglés). I en quina cosa discrimina més, el decret? Doncs que, per fer-ho possible, que és acabar els estudis obligatoris amb un mínim de decència lingüística en les tres llengües, el decret permet de fer més hores en anglés.

Ep, però ací arriba la caverna del pp (una majoria imputats de creminals i corruptes) i protesten. Perquè si ells aconsellen de no triar l’Avançat, que vol dir que els alumnes ‘no’ acabaran dominant una de les llengües oficials, no tens la possibilitat de fer tantes hores en anglés. Tornem a recordar que l’opció és lliure, que tries allò que vols. Que ets tu, conscient, que tries no aprendre valencià.

És això que el TSJ del País Valencià diu que és discriminatori. Justament la tria voluntària que tu fas, rebutjar l’ensenyament del valencià, no et possibilita de fer tant d’anglés, alhora que no et possibilitat de fer un aprenentatge del valencià més adequat. La teua tria personal i lliure.

Així que el TSJ, justícia espanola pura i dura, no fa justícia per als valencians en la interpretació de la llei. Perquè ells sempre interpreten. No ens enganyem. Ells només que són del teu costat si llepes, untes, i poses.

En canvi, el TSJ no diu que la GC discrimina, en no fer cap ús de la llengua dels valencians.

El TSJ no diu que l’església discrimina, en prohibir de fer misses en valencià.

El TSJ no diu que les notaries discriminen, o els advocats, o els farmacèutics, o la majoria de Centres de Salut, o el col·legi d’arquitectes, o de metges, o d’infermeria, no diu que discriminen.

Per no dir, el TSJ no anul·la el propi TSJ, que discrimina completament els valencians, en no fer cap ús de la llengua dels valencians. I dels mitjans e comunicació, dels militars, de la policia, d’una majoria d’empreses, no diu absolutament res, el TSJ. Que no li convé, de cap manera, comprovar qui discrimina a qui.

La desobediència de les interpretacions injustes. O de les lleis injustes. És això a què ens aboca tot plegat. Sobretot la pocavergonya.

El folkestiu a Bétera consolida un festival excels

Dijous, divendres i dissabte, la plaça del Mercat a Bétera acollirà tres dies de festa per la música folk. El programa augmenta pressupost i durada, i només caldrà la resposta de públic, per garantir que l’esforç haurà pagat la pena. Dijous trobareu la vessant més didàctica, amb un taller-conferència sobre instruments musicals populars, i l’assaig o taller del ball de plaça, amb l’escola de ball de l’Aljama —si voleu aprendre la dansà.

Divendres el primer dels plats forts, el vers i ball de l’Aljama ara al carrer, un recorregut per la cançó tradicional a partir dels textos d’autors convidats a escriure boleros, polkes, jotes o riberenques. Abans de sopar, el ball tradicional de la falla Gran Via i l’escola municipal de cant d’estil. I encara si el cos ho aguanta, no us estranye que us facen ballar sarau.

Dissabte, el segon plat fort, amb l’actuació de Rodamons, un segur d’animació infantil. I després Xiromita Trad Project, com si haguérem tirat l’Ateneu pel balcó. Durant els dos dies, divendres i dissabte, tindreu la fira d’artesans, les parades de llibres, el tast de begudes ecològiques, els dolços del Camp de Túria, i potser una parada d’Alfàbegues, qui ho sap. Tot plegat és possible per l’organització voluntària de l’Ateneu de Bétera i la col·laboració de l’Ajuntament i d’un grapat de comerços locals. A la pàgina web de l’ateneu podeu encomanar el sopar popular.

La novetat: hom presentarà el taller de càntirs i corxos (les botiges a Bétera reben aquest nom). Quaranta càntirs es rifaran durant el divendres i el dissabte. Que ja no n’hi haurà excusa per continuar consumint ampolletes de plàstic i embrutar la plaça.

Concerts d’estiu de música excelsa

L’empresa Consolat de Mar ha programat l’estiu amb bona música. Un itinerari comarcal per viure la nit a la fresca, acompanyats per músics excelsos. Benaguasil, Olocau, Benissanó, acolliran aquesta setmana un Quartet que tomba de tos. Com és possible, us demanareu, aplegar tanta exquisitesa? Consolat de Mar és més que no una empresa de música, una invitació a escampar la música i la cultura. Potser que també venga instruments de música.

Divendres, dissabte i diumenge, hores i indrets diversos, perquè tothom puga triar a la carta.

Mikhail Spivak, Agnes Probst, Andrey Yarovoy, Konstantin Karzanov

 

 

D’economia i de bonhomia

Si un llig l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb, no s’estarà de dir que, a espana, l’economia no té res a veure amb la bonhomia. Almenys, aquesta bonhomia de la qual parlem,  no té res a veure amb els responsables majors de l’economia d’aquest estat al qual pertanyem per obligació d’una o més guerres  i diverses dictadures, l’efecte de les quals dura, i dura i dura. I dura.

Un economista, un polític, un banquer, un ministre, un cap de govern (poseu-ho en plural si voleu) no havia de ser forçosament una mala persona. No ho havia de ser, però els exemples que hem patit, en aquest estat, a dalt de tot de la piràmide, són de traca i mocador.

Apropiació indeguda, preferents, cartes black, caixes, bancs, trama corrupta, doble comptabilitat pública, operacions criminals, finançament del partit, enriquiment fàcil… diu en Partal que l’estat espanyol és un projecte econòmic. Concretament, un projecte d’enriquiment escandalós d’unes elits que han saquejat l’estat, fent-lo servir sense vergonya ni prudència.

Citant l’editorial de Vilaweb, l’estat espanyol va rebre, entre 1985 i 2010, un paquet de 230.000 milions d’euros nets en ajuts europeus, que han anat a parar en una majoria a obres públiques, a infrastructures sense sentit, que han servit perquè unes quantes empreses privades guanyen diners amb una obra pública trucada.

…ACS, Acciona, Sacyr, OHL, Ferrovial i FCC, i encara Telefónica, Endesa, Repsol, Iberdrola i Gas Natural, a més de Santander i BBVA, CaixaBank, són empreses exemple de la poca bonhomia econòmica. A mans de mala gent. Malaltissa.

Una altra dada: prop del 40% dels ministres del període democràtic s’han incorporat, després, a les direccions de les grans empreses privades. I han protagonitzat operacions de frau per a intentar crear megaempreses des de la política. A l’estat espanyol, la política i l’economia es confonen amb uns nivells impossibles de trobar en cap altre estat europeu.

—la política es fa servir per a mantenir els privilegis econòmics… I allà on no arriba la política es posen en marxa els recursos de l’estat, al servei d’un partit i d’una idea: la justícia o la policia. L’estat és un immens negoci per a uns pocs. Ruïnós per a la majoria.

Cada dia és més visible com de podrit està l’estat i com n’és, d’irreparable.

 

A Bétera, a l’Ateneu de Bétera, en parlarem d’economia, amb el professor Josep Maria Jordan. En parlarem d’economia i de bonhomia.

 

Si voleu llegir l’article complet de Vicent Partal, el teniu ací a Vilaweb

 

Brèxit, València i Europa

Divendres, l’Institut d’estudis Comarcals ens convida a debatre com afectarà el Brèxit als valencians. Això, si encara resistim aquest embat d’Espanya contra València i els valencians. El debat de les idees, de l’economia i del futur a curt termini el portarà el catedràtic d’economia Josep Maria Jordan Galduf. Li hem demanat al professor Galduf que ens faça cinc cèntims de la situació valenciana, perquè la veu d’un expert sincer, humil i savi sempre ens ajudarà a visualitzar una realitat que els valencians no volem veure des de la barrera. Sobretot perquè les circumstàncies que vivim, a les quals ens aboca la política espanola, ens castiga més que a ningú. Els govenrs d’espana, de qualsevol color i ideologia, fan patir als valencians els mals de la política, l’economia, i la pròpia impotència. Per què? Per què els valencians som el sac de rebre els colps? Quina nova plaga bíblica ens cal per despertar-nos?

Josep Maria Jordan ens ho provarà d’explicar divendres a l’Ateneu de Bétera. El debat serà conduït pel mestre Albert Dasí. Abans de començar pels volts de les 20.00h, farem un tast d’orxata de l’Horta.

Bétera organitza una formació de mestres excelsa

 

Aprendre fora de l’aula, gamificació i neurociència, tres temes ara mateix oportuns perquè els mestres es repensen què fan i com a l’aula. A més, de la presentació d’experiències en comunitats d’aprenentatge. Les XVIII jornades de formació destinades a mestres que organitza la regidoria d’educació de Bétera convida mestres, famílies i experts a aprendre i debatre en favor de l’escola. Els ponents tenen nom i criteri perquè el cinc i el sis de juliol els mestres no us avorriu.