Ja n’hi ha prou d’abusar dels valencians

Dissabte baixarem a València a manifestar-nos. Commemorem el 25 d’abril, 310 anys després de la derrota a Almansa. Defensem que n’hi ha prou de burlar-se dels valencians, pels pressupostos espanyols (que ens posen a la cua, al furgó del carbó), però també contra els abusos de la policia borbònica, que ens identifica com a criminals quan els parlem valencià. Diem prou a la invisibilitat dels valencians, que no pntem una mona en el panorama d’un Estat que ens ha bandejat, ocultat, apartat, que només ens ha acollit quan li hem calgut per omplir-los el pessebre. La inversió en sanitat, educació, serveis socials és la més baixa de totes les autonomies. No cal dir, com ens han robat, fins i tot els diners d’Europa destinats al corredor mediterrani, amb l’excusa que el corredor mediterrani és madrid i rodalia. No cal dir com són els nostres trens de rodalies, les nostres infrastructures en general, i com paguem per viatjar per les autopistes, mentre ells, a madrid, viatgen de franc. I regalats, que nosaltres encara els paguem els desperfectes de les seues ruïnes.

Per tot això, diem prou: una representació de l’Institut baixarà a València pel dret de decidir. De tenir la llibertat de dir quin país volem i com el volem governar.

El mal de les plantes invasores al barranc de Carraixet

Això de les plantes invasores no és una pel·lícula com allò de “la invasió de cossos”.

l’Ateneu de Bétera ha organitzat una eixida per a dissabte de matí, amb l’objectiu d’identificar aquelles plantes no genuïnes del nostre medi.

Quines són, de quina manera s’actua per evitar que s’escampen, hi ha cap manera d’evitar que proliferen, com és que arriben amb tanta facilitat al nostre territori… N’hi ha cap risc per a les plantes autòctones? Hi participaran membres del voluntariat mediambiental de la regidoria de joventut, que seran guiats pel botànic Vicente del Toro. Si voleu participar de l’eixida, dissabte, 29 d’abril a les 10.00h a la plaça del Mercat Núm. 5 de Bétera.

El Camp de Túria: 28 d’abril

«Fins al quaranta d’abril no et lleves el fil.»
El 28 d’abril és divendres i el Camp de Túria aplega diverses activitats culturals, ambientals, i polítiques.
L’Aplec Camp de Túria farà l’assemblea “Batega” divendres 28 d’abril a Vilamarxant.
Aprofitarà que s’inaugura una exposició de fotografia sobre refugiats i immigració. A més, n’hi haurà dos monòlegs i la lectura d’un manifest en favor de l’acollida.A la seu de l’Associació 9 d’Octubre de Vilamarxant i de la Coordinadora pel Valencià Camp de Túria (carrer de la Font Nova, 5). 19.30 h.
El 28 d’abril, l’Ateneu de Bétera també inaugura exposició “El valencianisme republicà“, de la fundació Josep Irla. La presentació, a les 20.00h, anirà a càrrec de l’exparlamentari a Madrid per Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà. Després, sopar enfaixat. També hi ha programada l’actuació del grup “Camí de Trobada
El mateix dia, també a Bétera, a la casa de la cultura, lliurament dels 7é premis escolars de poesia Francesc Peris i Valls, a partir de les 19.30h. Amb l’actuació de l’orquestra simfònica de la CAM de Bétera i la participació de l’Aljama, un regal en favor de les danses tradicionals.
Llíria farà també divendres 28 la presentació del llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà, “Encara no és tard“, editat per Bromera, i que va agafant un ressò a la xarxa camí de convertir-se en u document de referència, amb la participació de l’autor i de la regidora Vallivana Murgui. Ca la Vila, 19.00h.

Sant Vicent de Llíria, un referent al Camp de Túria

Dilluns, 24 d’abril és Sant Vicent, i el Camp de Túria fa festa. Fa festa grossa, perquè la font de Sant Vicent, ara parc de Sant Vicent, ha sigut sempre itinerari festiu i lúdic per als veïns de la comarca. La tradició recomanava anar-hi amb carro i amb colla. No debades, el pare Vicent va fer un dels seus miracles, perquè a la font mai no li faltés aigua. Ai, diuen les males llengües que l’auguri no es complí completament que, un any… Bajanades, el pare miraculós com podia saber que en el segle XX farien tanta urbanització a la comarca que assecaria per ús i abús l’aigua en aquest petit món valencià de Llíria i els voltants?

Dins el programa que ha organitzat l’Ajuntament de Llíria, enguany hi trobareu un potpurri d’activitats: mercat romà (!), actuacions infantils, concerts de música, presentació de llibres —avui actuarà la banda Primitiva al teatre el Clarí, a partir de les 22.30h.

Demà i despús-demà els tradicionals berenars de la mona clouran les festes de Pasqua. Dins el projecte les #7meravellesLlirianes, hi podeu triar el parc, la font i l’ermita de Sant Vicent. Entre els valencians, i el Camp de Túria no se’n salva, quin poble no té una ermiteta?, una font?, una excusa per eixir a berenar?, o una meravella local?

Un 25 d’abril “entre dones” a Bétera

Convidada per les dones progressites de Bétera i la regidoria dona i igualtat, l’escriptora Raquel Ricart presentarà Entre dones a l’Ajuntament Vell. El llibre és un recull de contes de gran qualitat d’algunes de les escriptores valencianes de renom, d’elles n’hi ha que fan literatura majúscula. Hi trobareu contes de Núria Cadenes, Isabel Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, i la mateixa Raquel Ricart, que va pensar la idea d’aplegar una selecció de dones escriptores del país per bastir un llibre que mostrés la bona literatura més recent, entre dones.

El 25 d’abril els valencians commemorem una data història, perquè ens recorda la derrota en la batalla d’Almansa, això és, la pèrdua del país a mans de l’exèrcit borbònic de Felip V, que va acarnissar-se contra els vencedors, contra la llengua, els drets i la identitat. Va imposar impostos que encara paguem, per ser valencians, i greuges que patim amb usura i escarni: només cal veure els pressupostos generals d’Espanya per comprovar quines molles cauran del costat valencià durant el 2018, com han caigut el 2017, el 2016 i cent anys enrere. Res no és nou en aquest cel que patim, que segons els estudis més recents, el mal d’Almansa el patim sense desmai. Segons les cròniques, els valencians som molls i vassalls. I en dies a venir, no sembla que vulguem canviar la perspectiva i l’horitzó.

També podeu aprofitar la data i l’activitat a Bétera per celebrar la fira del llibre, que ja és oberta a Vivers. Si llegim més, potser que aprendrem que cal fer alguna cosa per guanyar-se el respecte i l’admiració. Perquè els valencians ni volem ser tan molls ni ens mereixem caure d’una figuera.

 

El país d’Edetània, nou bloc mésvilaweb

Antoni Marzo, que és director general de medi ambient, acaba d’estrenar bloc a MésVilaweb, “El país d’Edetània”, i comença amb un article sobre contaminació. Vos deixem un fragment de l’article…

Molt especialment, al Camp de Túria, la proliferació d’urbanitzacions disseminades durant els anys de la bombolla urbanística, va trencar el model tradicional d’ocupació del territori, basat en la ciutat compacta mediterrània i provocà un notable increment de la contaminació lumínica, en portar la llum a espais rurals on abans regnava la foscor de la nit.

Una il·luminació que sovint és ben inútil, quan enllumena polígons desaprofitats, urbanitzacions a mig fer o carreteres que són buides de nit i que a més a més, causa desorientació i pertorba els bioritmes de les espècies de fauna nocturna i hi genera fragmentació de les poblacions en dificultar-ne el desplaçament.

Altre efecte perniciós de la il·luminació excessiva és la pèrdua de la possibilitat d’observar el cel nocturn amb plenitud, el paisatge dels astres, la foscor profunda de l’Univers, tant si ho volem fer per gaudir-ne, com si el motiu és l’estudi científic o de divulgació.

Em venen a la memòria nits de ple estiu, al calvari de Bétera, en què jugàvem a descobrir constel·lacions i a endevinar-ne els noms, entre la immensa polseguera d’estrelles que omplia el cel, un joc que a hores d’ara és ben bé impossible, perquè, en poques dècades, hem esborrat la nit dels nostres pobles i ciutats, convertint la visió del cel nocturn en un record d’infantesa que ja només conservem la gent d’una determinada edat.

Al poble, en aquell temps, l’enllumenament públic era molt escàs, amb fanals a les cantonades d’una única pereta incandescent. Més enllà de les últimes cases, només s’hi distingien els horts més propers, que emergien tímidament de la foscor, la claror de la Lluna, quan tocava i a terra, el tapís de puntets de llum de les lluernes, sempre abundants als indrets on creixia l’herba. Aquelles lluernes o cuquets de llum que s’incorporaren ja fa molts anys a l’ampli catàleg de béns naturals desapareguts, en intensificar-se l’ús de pesticides i productes fitosanitaris en els conreus agrícoles.

Al País Valencià no hi ha encara una regulació normativa de la contaminació lumínica que, entre d’altres coses, salvaguarde els espais menys contaminats, dicte mesures de racionalització de l’enllumenament públic i incorpore condicionants als procediments d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes, tant d’urbanització com d’implantació d’activitats econòmiques.

si el voleu llegir sencer, ací: “si voleu salvar la nit”

Les mestres freinetistes dels trenta

«Ací teniu un llibre excels, pel que aporta d’emoció, d’informació, d’estima a l’escola.» Mestres que van regalar la vida, en una època entusiasta per l’ensenyament, que després el feixisme espanol va estroncar, liquidar, perseguir durant seixanta anys, fins avui mateix.

Aci hi ha dones que ho van donar tot per l’escola, en temps de recursos mínims, gairebé inexistents, però amb una il·lusió que no necessitava res, tan poca cosa. Ací hi havia una professionalitat sentida que ja voldríem ara professors i mestres amb màsters, jornades o congressos. Hi havia menys queixes, i major visió. Potser la necessitat en feia lliçó, cada dia. N’hi havia respecte i admiració per la feina. Amb això i una clau que obria la porta de l’escola, era suficient.

Ferran Zurriaga, Carmén Agulló i Alfred Ramos presentaran aquesta joia a València, a partir de les set de la vesprada. A l’Octubre, en la llibreria Fan Set, o en fan set, l’antiga tres i quatre. Mestres, veniu a aprendre. I llegiu.

 

 

El professor Josep Maria Jordan i el Brexit

«Als fills lleguem aquest país valencià i aquest camp de túria que sempre haurem de continuar fent»

És la citació que va escriure el professor Josep Maria Jordan del seu llibre El Camp de Túria, dins la col·lecció ‘Descobrim el País Valencià’ que va editar la Institució Alfons el Magnànim el 1980. Per aquest quadern, i els estudis que l’havien precedit, Vicent Partal afirmava que el professor Josep Maria Jordan era l’inventor de la idea “El camp de Túria”. No li mancava raó.
El foro empresarial de l’Horta Sud, l’ha convidat a parlar d’economia, d’Europa, d’Amèrica i dels valencians. Sobretot dels valencians. La conferència serà avui dilluns 3 d’abril a les 19.00 hores, al Casino de Quart de Poblet, amb el títol “El nou escenari europeu: Brexit i EEUU. Repercusions per a la xicoteta i mitjana empresa”.
Josep Maria Jordan va ser dues vegades president de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. Malgrat que s’ha jubilat de la feina de docent a la Universitat de València, d’on era catedràtic d’economia aplicada, continua el voluntariat docent a l’escola d’Adults de Llíria, i roda pel món fent conferències o escrivint en els mitjans sobre la vida dels valencians i dels altres.

Dos itineraris a la serra Calderona

El club de muntanya d’Olocau i l’Institut d’estudis organitzaven avui un itinerari didàctic per la lloma de la Pelà i les penyes de Pedralbilla, les casetes dels Julios i de Caragol, el corral Topero i les Amitges.

El mestre d’aquests guiatges didàctics és Ferran Zurriaga, veí d’Olocau, un dels estudiosos de la serra Calderona que ha acompanyat l’itinerari amb la visió pedagògica del paisatge. La informació que passa el mestre de l’itinerari és la següent:

«L’itinerari de diumenge recorria les cotes més altes del terme d’Olocau, sempre per damunt del 600 metres. El terreny juràssic aflora en aquella solana de la Lloma de la Pelà i s’escampa per les seues vessants cap a les partides del Campillo i el Pla de Sanxis. Si el dia és clar, les panoràmiques són espectaculars. La Lloma de la Pelà, el més complet herbassar d’herba anual (teròfits) baix i no molt dens, dominat pel llitsó ( Brachypodium retusum ), i el fenàs ( Brachipodium phoenicoides). També hi creix un naixent carrascar que s’ha recuperat en els darrers anys en els camps del tio Quelo l’Aguatzil. Al voltant de la mallada, dalt de les Penyes de Pedralbilla, podem trobar en l’herbassar una sèrie d’herbes que sempre han estat una atracció per als ramaders locals: el tomello, timonet o farigola (Thymus vulgaris), la ruda (Ruta angustifolia ), l’orella de llebre (Blupleurum rigidum), la corretjola (Convulvulus lanuginosa), el crespinell gros ( Sedum sediforme) i les estepes blanques (Cistus albidus), sempre acompanyades del fenàs.

En el recorregut també veurem un conjunt d’arquitectura rural, com són la caseta dels Julios, el model més corrent de les construccions rurals olocauines. Un altra edificació semblant, que mostra l’aprofitament mínim d’un espai per guardar el ruc i el seu amo, la caseta dels Caragols. Altres detalls de les construccions rurals són un conjunt de ribassos o marges de pedra seca. També podrem visitar el molló del Punxó o del Rejo —per a la gent de Marines i Gàtova, únic punt dels mapes on coincideixen els termes dels tres pobles de la Vall.

Finalment a les Amitges, topònim que als que practiquen els esports de muntanya, ela recordarà les agulles d’Amitges (2.665 m) a la vall d’Espot (Pallars Sobirà), trobarem un racó amable i fresc on creixen pins i carrasques i existeix un dels aljubs millor conservats del terme. El juny del 1978, hi vam celebrar el II Aplec dels xiquets d’Olocau.»

©ferran zurriaga, mestre

Ferran recomana de portar un bon entrepà i uns termos d’infusions, cafè i pastes.