Els models d’ensenyament de llengües poble a poble

Hem explicat que el model Avançat (el model que recomanava Escola valenciana) ha sigut triat pel 54% de les escoles del Camp de Túria. Un model que garanteix, segons els experts lingüístics, que els xiquets eixiran dominant les tres llengües bàsiques que es treballen als centres.
El decret de la Conselleria d’Educació pretenia corregir el desequilibri de competència en l’aprenentatge del valencià en el conjunt de l’escola. Així com la manca de domini real de l’anglés, dèficit que arrosseguen els valencians sense voler-ho. Ja ho diu el decret, que la millora depén no només de l’escola, sinó del conjunt de la societat. Els valencians volen aprendre llengües o volen continuar analfabets? I pel que fa als usos, volen ser capaços de compensar la desigualtat lingüística o volen arrossegar ignorància durant anys i panys?
L’escola ha sabut donar un gran pas endavant, i ara necessita que els polítics, l’empresa privada, els mitjans, la societat civil, facen costat a aquesta desig d’aprendre. Ser a l’alçada del repte aconseguit, declarat a consciència, demanarà un esforç col·lectiu de tothom. Per bé que hi ha una minoria enrocada a malmetre el coneixement. Curiosament, lligada a un president del govern d’espanya analfabet lingüístic. Ells s’ho perden? Al Camp de Túria, i al País Valencià una majoria han triat aprendre i aprendre millor.

Pel que fa als pobles del Camp de Túria, avancem algunes dades:
les escoles de Nàquera i Olocau, per exemple, s’han llançat a l’Avançat. I una gran majoria de Riba-roja, també. A Bétera, l’escola pública tria unànime Avançat, en canvi la concertada, no. L’Eliana fa costat a l’Avançat, majoritàriament, Llíria fa un 50% d’Avançat i un 50 d’Intermedi i bàsic, com Benaguasil. Vilamarxant també empata en la tria… I la Pobla de Vallbona?, entre tant d’ensenyament religiós, l’Avançat fa figa, però n’hi ha zones del país, en canvi, que són les escoles confessionals les que han triat l’Avançat2, la proposta més arriscada de totes. Serra s’ha quedat lluny de la millor exigència, potser que el vent del Garbí o l’aigua de Barraix els ha afectat en excés. I Gàtova, Casinos, Benaixeve, Marines, Benissanó, que no comptem?
Ara demanarem què diuen els mestres i els directors d’escola…

Un pensament a “Els models d’ensenyament de llengües poble a poble

  1. Vilamarxant té 3 col·legis. Dos de públics i un de concertat. No pot estar, per tant, al 50% per una simple qüestió matemàtica. D’altra banda, oblideu que l’Eliana i Bétera tenen centres privats immensos (i, a més, de concertats) i que la seva oferta privada supera en molt la de la Pobla de Vallbona, que com a mínim se situa en u 50%. Trobo a faltar una mica de rigor en les dades que doneu… Si voleu saber com està la infraestructura educativa de la comarca, aneu aquí:
    http://www.ceice.gva.es/web/centros-docentes/guia-de-centros-docentes
    Esperem que demà ens doneu dades més acurades. Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *