Ben pocs assalariats estan afiliats als sindicats (menys d’un irrisori 2%!) i ben pocs empresaris se senten identificats amb determinades organitzacions que, suposadament, vetllen pels seus interessos. Es tracta d’una tropa en la que ningú no creu, però a la que, de manera inexplicable, encara s’atorga una representativitat grotescament sobredimensionada. Aquests dies, la falsa societat civil subvencionada ha parlat. Ha dit que el flagrant incompliment de l’estatut en forma de nou sistema de finançament ja li està bé. Ha dit, en definitiva, que el que li importa no és el futur del país, sinó el present de la mamella publica a la que parasita. Cal prendre’n nota, i després riure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!