Propaganda

Fa patir, tot això del finançament. Les xifres no quadren entre Madrid i Barcelona. Madrid calla. I qui calla no atorga. I a Barcelona els números són com els vestits de Camps: cadascú se’ls fa a mida. Com que són gratis… Però el problema és més gros. Si algú té la santíssima paciència de fer una ullada al dèficit i al deute de la Generalitat, arribarà a la conclusió que amb el que rebran no taparan el que han de pagar. Per això no s’entén tanta campanya i tanta festa. Una festa, per cert, que només paguen en part els partits, perquè les insercions institucionals van a compte del primer any de finançament. Convé recordar-ho. Les etapes del procés han estat les següents: Discussió, acord, propaganda i decepció. Potser, gastant tant en propaganda, en lloc de decepció vindrà abans la fallida i l’embargament.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *