Primera fase: discussió. Segona fase: acceptació. Tercera fase: propaganda. Quarta fase: decepció. Ja som a la tercera fase del serial del finançament i totes les bateries del PSC disparen per cel, terra, mar i aire. Entre tanta i tanta palla serà difícil destriar el gra. Molt de blat i poc de forment, en diuen. I és un problema, perquè ens hi juguem el futur. Què n’ha de dir el tripartit? Que ho han arrancat tot de Madrid! I els economistes? Depèn per a qui treballen. Qui més qui menys, per a una instància pública o parapública. Per tant, han dit amén. Ho han complicat tot tant, amb tanta cistella, tanta ordinalitat i tanta potinga, que ara és impossible moure’s entre tant alt concepte. No sabem quin peix ens estan venent. Però fa pudor. Si el producte és fresc i tan bo, per què cal tanta i tanta propaganda. Fins i tot TV3 va interrompre diumenge el directe de la Fórmula1 per donar en directe el sí d’Esquerra… Anatema!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al Principat en deien que volien un total de 3500, M€, al País Valencià, el sr. Camps, en deia que volia 1500 M€ més. Això que sembla una bajanada dóna el tarannà negociador d’uns i d’altres. Al President dels valencians de nord se li veu tot. Inclòsos els passarells dels Puigcercòs, Ausàs, Carod i Soy.
Als catalans del sud, no els has vist fer cap extrem. Poca cosa i bona, a l’exinspector d’hisenda Vicent Rambla, ni a Gerardo Camps, ni a….
Els valencians del nord juguen al pòcker, els catalans del sud a la ruleta (russa)…
NO sé, i em tem el pitjor, que els -diigents- illencs actuals, no arribaran mai a la sola de la sabata als equips d’en Canyellas, Albertí,….ni en Mata.
Tots plegats: de forment, ni un gra.