Si un nen de primer d’ESO fes una distinció entre la llengua bavaresa i la llengua austríaca, o entre l’argentí i el xilè, o entre l’idioma sorià i l’idioma sevillà, li posarien un zero, i amb raó. Aquestes llengues no existeixen. Són digníssimes variants dialectals, però cap filòleg de l’univers conegut, ni cap persona mínimament culta, els hi pot atorgar el rang d’idioma. Com que són dies de fer la declaració de la renda, hauran observat, però, que l’Agencia Tributaria ofereix un CD amb “versión en castellano, catalán, gallego y valenciano”. Quina injustícia!. Falta la versió en lleidatà, menorquí, tortosí, eivissenc… Esperem que l’any vinent ho corregeixin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!