Tota la vida veient als reis fer visites oficials ací i allà, i per una vegada que venen a la comarca i al meu poble, Ontinyent, va i jo no estic. Demà, en canvi, ells estaran a València, i jo a Ontinyent. Està clar que les nostres agendes no coincidixen.
No anava a escriure hui sobre la visita dels reis a la comarca, sobretot perquè la seua agenda diuen que durava des de les 12 del migdia fins a les set de la vesprada, i jo, en canvi, porte des de les set del matí sense parar quasi que ni un minut en tot el dia. Però fa una estona he vist en les notícies de Punt 2 les primeres imatges de la visita i he decidit escriure-ho esta nit i no deixar-ho per a demà, sobretot perquè demà ja no m’alce a les set del matí.
Del que he vist en la tele, varies coses a destacar: el nostre president, Francesc Camps (lo de Francesc supose que es cosa del màrqueting), parlant en valencià! Supose que certes vegades a l’any i en certes situacions toca parlar en valencià. Després, el rei dient també en valencià unes paraules. Valore que haja fet l’esforç de dir-ho en valencià (a lo millor també per coses del màrqueting, però ho valore). En canvi ha sonat estrany que s’haja referit a la vall com “ese valle”, al dir-ho en castellà no pareixia que parlara de la Vall. També he vist algunes persones emocionades al vore a Camps (en fi, en la vinya del senyor hi ha de tot). I un detall, Camps escorrent-se darrere de la reina per a eixir al balcó. És una tonteria però m’he fixat i m’ha fet gràcia (encara que no sé si això ha sigut a Ontinyent o a Albaida).
De la resta, pel que he vist en la tele, m’han contat, he llegit en Vilaweb, o ja sabia, a Ontinyent han visitat l’ajuntament i han anat a Manterol, una de les empreses tèxtils més importants de la capital de la comarca. M’han dit que el campanar principal de la ciutat, que tot just dóna a l’ajuntament, ha fet un volteig de campanes molt bonic. Reconec que això m’haguera agradat vore-ho perquè és impressionant el so d’estes campanes i el treball que fa la Colla de Campaners d’Ontinyent. A dinar han anat a l’Hotel Kazar acompanyats de representants de la comarca i on els han fet cassola al forn.
Per la vesprada, a Albaida, entrega de la medalla d’or de la població, discursos, visita a l’església, al Museu de Betlemistes, a la Casa-Museu del pintor Josep Segrelles i una visita que m’agrada molt, al Museu Internacional de Titelles, un museu únic.
De totes maneres, de la visita dels reis a la comarca em quede, sobretot, amb el tornar a recordar estos dies els llaços familiars que unixen als Borbons amb Ontinyent.
Per cert, del fet que alguns mitjans de comunicació nacionals hagen dit Onteniente en lloc d’Ontinyent ja parlaré en un altre moment, perquè tema hi ha.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Lo del balcó a segut a Albaida
Aquesta visita dels reis a la nostra ciutat, Ontinyent, al igual que els oscurs comptes de la ex primera ministra pakistaní fan que cada vegada Ontinyent siga més ciutat i menys poble, i si no, que li ho diguen als periodistes de canal 9, que últimament no es menegen d´Ontinyent.
Al respecte de la visita dels reis, no puc afegir res més perquè no he estat i no m´enterat de res, sols una pregunta em ve al cap: Qui ha pagat el dinar al Kazar dels reis, la corporació municipal, els periodistes acreditats i la resta de la gent que haurà menejat cel i terra per a conseguir una invitació?
Dels reis en particular,be, la seua actitud i presència va ser la que ens tenen acostumats, molt plàcida,molt …com sempre que van a algun lloc.Diguem que no em pareix ni be ni mal.
En quant al nostre president,buf, ja és altra cosa.Aquesta figura sempre em planteja preguntes.En tot moment volen ser protagonista : Es pot ser més papista que el papa?,son els reis els protagonistes,és clar.Quan te l’ocasió " falant" (que no parlant) alguna cosa en valencià : el pobre patint per donar un accent,una tonalitat,una quotidianeitat,una llengua…és posible que crega que així hi ha algu es sent repesentat per ell?umm…com un rat penat també representa una papallona,clar,com que també vola.
En fi,tot açò m’injecta una gran curiositat per saber la història del cognom camps,clarament valencià,i per quines senderoles s’ha obert pas per a donar una persona humana castellanoparlant, que viu a la comunitat valenciana, que representa a tots (?) els valencians,i que vol ser un lider respetat, volgut i admirat.A vore, que hi queden encara persones que no l’entenen,(cuando habla la lengua del imperio), persones majors,que casi no saben llegir ni escriure,persones que viuen en pobles xicotets, persones vàlides electoralment, cosa que pareix que li interesa tant.
Eixa és la esència d’esta cultura valenciana, la gent, no la ortopedia.