Josep Arasa i Ferrer

Resum de l’article de Vicens Sanchis, publicat al diari Avui el diumenge 23 de desembre.
Una anàlisi molt encertada dels darrers quatre anys amb en Rodriguez Zapatero.

  José Luis Rodríguez Zapatero, que va guanyar les eleccions fa quatre anys contra pronòstic i aparentment com a conseqüència d’uns fets dramàticament extraordinaris, no ha estat capaç de generar il·lusió. Espanya és un Estat de vot conservador en què el partit al govern ho té tot a favor per millorar resultats si administra la victòria amb un mínim de solvència. Zapatero no ho ha aconseguit. Tres mesos abans de les pròximes eleccions els sondejos sobre intenció de vot detecten un empat tècnic entre els dos grans partits. És cert que una cosa són les enquestes i una altra de ben diferent els resultats electorals, però, en tot cas, la tendència és poc discutible: el PSOE no ha aconseguit assegurar-se prou suport. El gran argument al qual apel·len els socialistes a tot arreu és que, amb Mariano Rajoy, "seria pitjor".José Luis Rodríguez Zapatero ha estat un president frívol, trampós, efectista i poc dotat. Només ha estat capaç de desplegar gestos de cara a la galeria més insubstancialment progressista. No ha pres cap decisió en àmbits determinants, com ara l’economia o la fiscalitat. I el seu govern ha estat dràsticament incapaç en molts altres fronts: la política exterior, l’agricultura, les infraestructures, el desenvolupament del model territorial, la política antiterrorista…José Luis Rodríguez Zapatero va obrir la legislatura amb tres grans objectius: suspendre la intervenció espanyola a l’Iraq, encarrilar una reforma autonòmica profunda a Catalunya i resoldre l’eterna qüestió basca. Només va complir el primer i va trigar deu dies a fer-ho. El nou Estatut d’Autonomia a Catalunya ha estat un desastre -que ha culminat amb la suspensió de les reunions bilaterals entre els dos governs- i, pel que fa al País Basc, ETA torna a matar i Zapatero ha acabat assumint el model de desplegament desmesurat de la repressió que va impulsar durant la segona legislatura José María Aznar. Quins projectes té Zapatero per a Catalunya i per a Euskadi si torna a guanyar? A més, la imatge del president espanyol ha quedat del tot desacreditada als ulls dels seus potencials socis catalans. Tant Esquerra com Convergència i Unió n’han sortit escaldats.Les probabilitats que té el PSOE de guanyar bé semblen ser mínimes. Els socialistes, a més, acaben la legislatura aprovant pressupostos amb el vot captiu del PNB, trànsfugues i canaris. En precari i sense credibilitat política real. Davant totes aquestes constatacions, a Catalunya hi ha qui torna a apel·lar a l’eterna dualitat. "Sí, sí -s’exclamen-, Zapatero no ha complert i el seu govern s’ha equivocat en moltes coses, però, quina és l’alternativa? Rajoy? Si no guanya el PSOE, guanyarà el PP". El dilema potser no és del tot fals però és trampós. Què vol dir això? Que cal resignar-se als errors, les incapacitats i el predomini socialista? Tant Convergència i Unió com Esquerra Republicana han de començar a interpretar la realitat d’una altra manera. Han de fer un esforç per trobar esquemes d’actuació diferents. Perquè l’alternativa real no és el PP, sinó el cansament i l’allunyament de la política d’àmplies capes de la població. Les més actives nacionalment, per cert.