EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

20 de setembre de 2010
1 comentari

UN BOTIFLER ANOMENAT MARQUÈS DE MOJA

En la guerra per la Successió a la corona, Catalunya es va posar majoritàriament al costat del pretendent Carles d’Àustria com a manera de mantenir les seves constitucions, el que va ser conegut internacionalment com el ‘cas dels catalans’.

Botifler era el nom que es va donar a les persones partidàries del borbó  Felip V. Originàriament botifler volia dir que es tenia les galtes inflades. Els botiflers solien ésser membres de l’aristocràcia i la noblesa catalana i valenciana que volien augmentar llur poder a partir del nou règim que s’havia d’instaurar amb la victòria dels Borbons.

L’inici del marquesat de Moja es remunta a l’any 1.701 (15 d’octubre), quan  Felip V atorga el títol de Marquès de Moja i de la Torre a Ramon de Copons i Grimau, fins aleshores Senyor de la Torre de Moja, descendent dels Senyors d’Espitlles (Els Monjos) que ja en tenien el senyoriu des de 1516, quan Joan Ot de Copons i de Bardají el va rebre. Família vinculada amb Vilafranca, el quart sr. d’Espitlles –Ramon de Copons i Aiguaviva, 1669-  posseïa una casa al numero 1 del carrer de Sant Joan.

El segon marquès de Moja, Juan Agustin de Copons i de Copons, lluità en la Guerra de Secessió a favor de Felip V, i va ser nomenat Gentil Hombre de Su Majestat y Protector del Brazo Armado.

El marquès havia participat de l’Acadèmia dels Desconfiats, una institució aristocràtica creada l’any 1700. L’Acadèmia es reunia al Palau Dalmases del carrer Montcada de Barcelona i tenia per objectiu fomentar una cultura elitista entre l’aristocràcia dirigent catalana. A tal fi, organitzava vetllades per dissertar sobre temes diversos, ja fossin filosòfics, morals, literaris, històrics, etc. En principi les dones hi tenien prohibit participar; tot i així, se’ls permetia assistir des del darrera d’uns tapissos de la biblioteca. Els acadèmics anaven amb la cara coberta per un vel translúcid.

Amb l’esclat de la “Guerra per la Successió”, l’Acadèmia esdevingué el principal nucli polític on coincidiren els favorables a l’Arxiduc Carles d’Àustria. L’Acadèmia dels Desconfiats va arribar a tenir 30 acadèmics: 25 de catalans i 5 d’origen castellà. Dels 25 catalans, 16 foren declaradament austriacistes, d’altres, com el marquès de Moja, prengueren partit botifler.
L’11 de setembre de 1714 Barcelona va rendir-se a les tropes borbòniques. Felip V instaurà un sistema absolutista de govern, que comportà per Catalunya la liquidació de les institucions i del sistema constitucional propis mitjançant l’anomenat “Decreto de Nueva Planta”. Catalunya deixava de tenir un estat propi, i s’integrava a la monarquia espanyola.
Juan Agustin de Copons, va ser nomenat un dels regidors de Barcelona encarregats de portar a terme la implantació del decret.

 

Crida del Fòrum Social Català
26.10.2007 | 7.03
A General
La tramuntana que ve de l’Est
24.02.2009 | 1.57
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Avui els botiflers són els socovergents d’Artur Mas i José Montilla que volen que els catalans s’integren als de Cornellà, en volta d’integrar els de Cornellà a Catalunya.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.