Josep Arasa i Ferrer

Si volem ser un país turístic -crec que ho som- no entenc la manca d?atenció que mereixen els nostres visitants i el desaprofitats que estan la munió d?actes que s?organitzen habitualment a casa nostra.

El turisme es una activitat transversal i altament sensible, que en el nostre país a aprofitat els baixos preus i un paisatge i climatologia envejables. Amb els anys, els preus s?han apujat, hem destruït el nostre paisatge i amb la mateixa climatologia estan sorgint destinacions més econòmiques i atractives.

Si des de fa molts anys la senyalització és una greu mancança tan en el nostre entorn urbà com en el rural, que ja va despertar critiques entre els periodistes estrangers l?any 1992; si la manca de informació sobre la nostra realitat nacional entre els visitants és un mal endèmic; la nostra capacitat cultural de sorprendre?ls no defalleix.

Activitats com les festes populars de la Mercè a Barcelona són impensables a la majoria de capitals europees. La desfilada de bestiari, les danses als carrers i la resta d?activitats amb més identitat, son les més atractives pels forasters. Dracs, castells, gegants o diables atrauen la atenció de milers de persones, que encuriosides, algunes opten per demanar informació i d?altres ens prenen per ximples.

Doncs bé, Barcelona, la ciutat que visiten milions de turistes, no ha editat cap programa de festes en anglès. A Catalunya els visitants no troben cap informació gràfica sobre el que és i que representa la nostra cultura popular, o el seu calendari.

Possiblement els responsables considerin que al ser diferent la nostra cultura popular de l?espanyola pot ferir la sensibilitat dels veïns, o potser consideren la nostra cultura popular com una expressió provinciana?.

Si les festes de la Mercè, les de Santa Tecla, les de Vilafranca, Vic o Berga, per citar-ne tan sols alguna, les fessin a França ja haguessin esdevingut motiu de divulgació internacional, tal i com es pot constatar en qualsevol tríptic promocional de la República veïna.