Josep Arasa i Ferrer

Els catalans no van poder traficar amb esclaus a Amèrica fins que Carles III -al segle XVIII- va obrir els ports catalans, però després algunes famílies s’hi van dedicar fins a fer grans fortunes. Famílies que van aprendre molt bé l’ofici, entre el 1816 i el 1819, el 76% dels esclaus arribats a l’Havana  ho van fer a bord d’embarcacions catalanes, comerç que es va incrementar a partir de la prohibició anglesa del tràfic (1820). Els vaixells sortien de Cuba carregats amb sucre rumb a Barcelona, on es carregaven amb aiguardent, armes de foc, etc. rumb a l’Àfrica. Allí carregaven els negres ja triats pels agents «comercials» contractats i tornaven a Cuba, on els venien al mercat. Aquesta és una part tèrbola i fosca de la nostra història que, en bona mesura, va permetre la industrialització de Catalunya el segle XIX.

Al port de Barcelona s’aixeca un monument en honor de Antonio Lopez y Lopez, marqués de Comillas, qui va fer fortuna amb el tràfic d’esclaus a les Antilles. La seva filla es va casar amb Eusebi Guell -mecenes d’Antoni Gaudi- el qual havia heretat una considerable fortuna de part del seu pare Joan Guell i Ferrer (1800-1872), enriquit, també, com negrer.

Joan Güell, avantpassat del marqués de Gelida i comte de Guell, va néixer a Torredembarra. El 1818 marxà a Cuba. El 1835 va tornar a Barcelona per a invertir la seva fortuna. El 1839 va fundar La Barcelonesa, foneria de ferro dedicada a la construcció de maquinària tèxtil que posteriorment s’integrà a La Maquinista Terrestre i Marítima. El 1840 creava a Sants la fàbrica coneguda com a Vapor Vell, dedicada a la fabricació de vellut, pana i cotó,  que esdevindria una de les més importants del país. Va ser, també, el fundador de la patronal catalana Foment.

La relació de catalans traficants d’esclaus és llarga: Josep Xifré, el propietari de la fàbrica de cigars Pertegaz i primer president de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona “La Caixa”. Miquel Biada i Bunyol, conegut per ser el promotor del primer ferrocarril de la península: la línia de Barcelona a Mataro (1848). Els avantpassats del polític dreta Alejo Vidal-Quadras. Un altre fill de Torredembarra, Esteve Gatell i Roig, va ser capità mercantil i comerciant, també va ser negrer, i va destinar part de les seves inversions al desenvolupament del ferrocarril a Catalunya, València i Aragó. L’empresària Esther Koplowitz, vicepresidenta i membre del consell d’administració de Cementos Portland Valderrivas propietaris de Ciments Uniland dels Monjos, és filla de Esther Romeu de Juseu y Armenteros, aristòcrata cubana, carregada de títols nobiliaris rebuts com premi a la història familiar de grans plantacions sucreres, amb centenars d’esclaus.

Esclavisme participat per la monarquia espanyola i els polítics del moment. La reina Maria Cristina i els seu segon marit Agustin Fernando Muñoz y Sanchez van practicar i promoure el tràfic d’esclaus. Leopoldo O’Donnell, capità general de Cuba, exigia als traficants una comissió de 51 pesos per cada esclau desembarcat a l’illa.

Publicat a El 3 de Vuit de 13-03-15

Per saber.ne més.-

La esclavitud en las Españas: Un lazo transatlantico. José Antonio Piqueras, Cataratas 2012

La participació catalana al tràfic d’esclaus 1789-1845, Josep M Fradera Barcelo.   www.raco.cat ,1984