Josep Arasa i Ferrer

L’heroi d’Adigsa, el mestre del moobing, el del miracle dels talons que mai van ser, el capaç de titllar de dement a un company de partit, el de les actituds morals dubtoses, torna triomfant amb el càrrec de Conseller d’Interior.

Desprès d’una temporada d’home a l’ombra, en Mas fa ressuscitar al seu amic com l’ase dels cops Convergent. Ell farà el paper de  dolent de les pel·lícules del far-west americà, del Guerra del nou govern de la Generalitat. Enredera queden els anys dubtosos de persecució i indagació dels mitjans de comunicació, de denuncies als jutjats i de plets no sentenciats.

Puig, el fosc triomfador, abans de prendre posició de la seva conselleria d’Interior ja ha anunciat a que dedicarà el seu temps i sou: a fer desaparèixer les garanties ciutadanes de les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Tancarà les càmeres de vigilància interior de les comissaries i anul·larà el codi ètic de comportament de la policia.

Tots els analistes coincideixen en que els Mossos –malauradament- han hagut de baixar el seu nivell de formació i qualificació per tal d’omplir, en el temps fixat, tot el país. Juntament amb una manca de mitjans i una justícia lenta, i en molts casos ineficaç, està produint que els procediments policials cada cop s’assemblin més a una policia repressiva -Guàrdia Civil franquista- que  a una policia democràtica. Un mal que s’anà gestant al llarg dels anys, que no han arranjat els governs del Tripartit, però que amb les mesures darrerament empreses havia iniciat un camí. Les càmeres de televisió, les brigades interiors i el codi ètic de treball, eren petits avenços democràtics per garantir una policia al servei del ciutadà.

El cos dels Mossos ha patit, a més, un desarrelament social i d’aquell prestigi que els envoltava en els inicis, avui no en queda gairebé rés. Qualsevol mosso reconeix, i és fàcilment constatable, que majoritàriament la llengua vehicular que utilitzen és el castellà.

En Felip Puig en lloc de fer propostes positives i eficaces per avançar en la direcció empresa vers una policia democràtica al servei de Catalunya, ja esta jugant al tactisme per obtenir una policia dòcil al servei dels interessos del seu partit.

Caminar cap a resultats i eficàcia amb detencions i interrogatoris sense garanties no ens farà sentir més segurs als ciutadans, ni orgullosos de disposar d’una policia al servei de Catalunya, ni augmentarà l’autoestima del cos.