TOPÒNIMS PENEDESENCS (2)

Deixa un comentari

Avinyonet.- Segons Pere Balaña prové de l’àrab Abin Junet, nom propi de persona.

Almúnia.- Topònim d’origen àrab que designa una “horta, granja o jardí”. També designa la residència rural –mas- d’una autoritat regional.

La Bleda.- Tots els autors reconeixen que l’origen és àrab. Per Esparza està relacionat amb les paraules àrabs balät i balata que designen un “camí important i les posades d’aquest camins”. Per Moreu-Rey és refereix a una residència important amb un nucli de població petit al seu voltant.

La Bovera.- Prové de l’àrab buwaib que és el diminutiu de porta i per extensió s’aplica a petit pas de muntanya. La Bovera era un pas utilitzat entre la plana i la marina penedesenca (El 3 de vuit 10-09-10). A la Bovera també hi ha indicis d’un poblament troglodític.

Les Caboires.- El diccionari Alcover –Moll diu que és una deformació de l’hebreu Qabbala, amb el seu significat de ciència mística. Però segons mn. Margarit i Tava la cabòria seria la contracció de cava i boreas, amb el sentit de “forat del vent del nord”. També hi ha qui creu que fa referència a algun tipus d’enterrament.

Calafell.- Tots els estudiosos estan d’acord amb l’origen àrab del topònim. Alguns diuen que prové de qalca que vol dir “castell” o de qàlaf que significa “port de muntanya”. El ell final es un diminutiu.

La Granada.- Pere Balaña creu que el nom prové del llatí grana més el sufix ata ,i voldria dir “que produeix gra: fèrtil”. Alvarez Galera diu que és originari de l’àrab Dar Garnath que vol dir “casa fortificada o torre”

Olivella.- Albaiges creu que és un topònim llatí relatiu al fruit de l’olivera. Balaña apunta que ve del mot àrab hulàiwa amb el significat de “lloc de les aigües dolces”.

Les Massuques.- Tenint en compte que el poble està situat a l’inici de la pujada cap a Castellet i molt a prop de la Via Augusta sembla versemblant l’origen que li atribueix Espalza de l’àrab manzil al-uqaib, “posada de la pujadeta”.

Mosqueroles.- Els llocs coberts de molsa i molt protegits del sol solen portar el nom de Mosquera, Mosqueres, Mosqueroles; amb el mateix significat  de muscu, muscaria que en llatí significa molsosa. (Moreu-Rey).

La Rapita.- Segon Joaquim Micó és un topònim d’origen àrab que significa “monestir o ermitatge fortificat”.

Jafra.- Es segurament un topònim d’origen àrab: ga’far, que podria fer referència a algun pou d’aigua naixent o avenc.

Lavit.- Malgrat que molts autors relacionen el topònim amb “cep de vinya”, Barceló afirma que el seu origen és un assentament àrab dels Banu Labid, els quals eren àrabs hilaliens que podien haver emigrat a Al- Andalus amb els grups primerencs.

Per confegir el present article, principalment, s’han utilitzat els estudis: “El Penedès durant la dominació sarraïna” d’en Miquel Casellas i “Onomàstica precomtal al Penedès” de Joaquim Micó.

Publicat a El 3 de vuit (28-09-12)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 1 d'octubre de 2012 per Josep Arasa

  1. En realitat el gran nombre de topònims existents al Penedès d’arrells aràbiques segons alguns historiadors no tene cap fonament, ni històric, ni etimològic, ja que majoritàriament són d’arrel llatina. Cal recordar que l’inllfuència islàmica a la comarca pràcticament fou nul·la; la repoblació s’inicià a finals del segle IX, pet fet de ser una zona deshabitada i de marca.
    Ni hi ha algun que té l’ètim àrab o hebreu com pot ser Múnia, Calafell i algun més, però possiblement agafessin el nom d’un antropònim, que no vol dir que fos d’etnia sarraïna, ni molt menys. Cal recercar en més profunditat l’origen dels noms de persones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.