Josep Arasa i Ferrer

El sant antonomàstic del Penedès és en Raimon de Penyafort. Però l’església catòlica ha distingit d’altres penedesencs amb categories properes a la santedat com la beata Maria Teresa Calaf.

El procediment per investir beat comença quan el bisbe fa recollir proves que la persona va viure en santedat o va practicar les virtuts cristianes. Si és així, és declarat “Servent de Déu”. El bisbe presenta llavors el cas a la Congregació per a les Causes dels Sants, amb la biografia completa, i evidències dels fets, i, si n’hi ha, del miracle atribuït a la persona. Aquest cas és avaluat per un grup d’experts. Si el cas és aprovat el candidat és declarat «venerable» i si hi ha un miracle que ha estat realitzat per la intercessió de la persona, és proclamat “beat”. En cas que sigui un màrtir, tota la investigació es centra a demostrar que el o la “Servent de Déu” va morir per “odi a la fe”, i no cal acreditar la vida de santedat ni cap miracle.

La beata Maria Teresa Calaf va néixer a cal Pié de Bonastre el dia 20 de desembre de 1871. Encara jove ingressà a la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat de santa Joaquima de Vedruna on va prendre el nom de Maria de Nostra Senyora de la Providència. Fou destinada a la comunitat de Cullera (Ribera Baixa) que estava dedicada a l’educació de nenes orfes. Allà va exercir tasques diverses, però a causa de la seva delicada salut, va haver de deixar les classes i passà a tenir cura del vestuari de les nenes on l’anomenaven “La padrineta”.

En esclatar la darrera Guerra Civil, les nou monges de la comunitat van ésser amenaçades, però cap d’elles va deixar el seu lloc per no desatendre les orfes, malgrat els oferiments d’alguns familiars perquè es refugiessin a domicilis particulars. Quan ja els hi havien negat el dret a ensenyar i tan sols els hi quedava la feina de custodia de les noies, el 15 d’agost de 1936, les religioses van ser detingudes pels milicians i portades a una sala de l’hospital local, on estigueren recloses durant quatre dies. Per justificar llurs accions, els milicians de la FAI, divulgaren que les monges havien amagat un tresoràs pertanyent a l’asil.

El dia 19 d’agost van emetre un bàndol advertint al veïnat que no circulés pel poble a partir de les 10 de la nit. A les 12 de la nit els milicians es presentaren a l’hospital fent pujar a un camió les 9 monges que tenien retingudes, amb l’excusa de portar-les al Govern Civil de València. La mare superiora en pujar-hi ja va intuir i comentar entre les germanes que les portaven al Saler, lloc tradicional d’afusellaments. Al Saler els primers passats per les armes foren quatre veïns de Cullera, una de les monges va morir d’un atac de cor i les altres foren executades tot seguit quan cantaven l’himne eucarístic Cantem a l’amor dels amors.

L’any 2001 Maria Teresa Calaf va ser beatificada pel papa Joan Pau II, junt amb 233 persones més. Segons la religió catòlica els beats o beates poden ser venerats en públic a la regió que va demanar la seva beatificació. A Bonastre li dedicaren i li canten uns goigs.

Publicat al 3 de vuit el 14-10-16