SOLIDARITAT ? UNITAT- REAGRUPAMENT

Deixa un comentari

Arrel de la manca d’unitat electoral entre les candidatures independentistes –la qual cosa lamento i crec que és un greu error- possiblement per ser candidat a les llistes primàries de SC, he rebut un bon grapat de correus que degut a la importància del tema i l’amplitud de criteris exposats poso, alguns d’ells, en consideració de tothom:

1.- Fa 2 anys que em vaig fer membre de RCat. En aquest moment se’n fa igual RCat que SC. L’únic que vull és la independència. Em donaré de baixa si no hi ha coalició, però tampoc m’afiliaré a SC.

 

És per això que la coalició entre aquests no és una opció. És una exigència i és ara que han de demostrar que estan al servei de Catalunya i no d’ells mateixos. No ens interessen les seves picabaralles.

 

Us demano que dins de SC pressioneu de la forma que sigui perquè s’aconsegueixi. Només tenim 1 setmana de temps

 

Una abraçada

S. B.


2.- Asunto:
la no Candidatura Unica afebleix Solidaritat Catalana, el vot independentista, i afavoreix l’abstencionisme de potencials vots independentistes…

Benvolgudes i benvolguts,

       Era soci de Reagrupament i m’he donat de baixa per adherir-me a Solidaritat Catalana pq crec en el lideratge de Joan Laporta i intel·ligència-professionalitat política d’en Lopez Tena poden aconseguir molts millors resultats. 

 Actualment alguns que estem a Solidaritat, comencem a veure no gaire bé, la no Candidatura Única que afebleix el vot independentista, afavoreix l’abstenció de molt d’aquest vot potencial, i no crea la moral de Victòria tan necessària en aquests decisius moments. Tampoc veiem gaire bé algunes actituds que darrerament s’estan duent a terme a SCi que preguem reflexioneu i milloreu. (atacs i desqualificacions a RCat, fotos triomfalistes, etc) 

    Després de 300 anys de derrotes, els independentistes necessitem èxits, moral de Victòria. I està només a les vostres mans, aconseguir un gran èxit que donaria una infinita dosis de moral de Victòria:   la Candidatura Unitària, (en si mateixa ja seria un dels grans èxits dels darrers 300 anys, i un bon cop a l’enemic).

     Els resultats de les properes eleccions són molt importants, hem de posar tota la intel·ligència i flexibilitat per aconseguir uns resultats espectaculars. Un resultat no espectacular mai serà un bon resultat, crearia molta desil·lusió, divisions, etc 

  No fem joc a l’enemic espanyol, ni als seus col·laboradors autonomistes-federalistes-pseudoreferendunistes, etc. 

    Si us plau, feu arribar a en Joan Laporta i Lopez Tena, i a tots el que no estan sent capaços d’arribar a l’acord de candidatura Unitària, que facin tots els esforços, i posin tota la imaginació possible per aconseguir una formula que aconsegueixi aquest objectiu, tan desitjat i necessari.    (Si NO som capaços d’assolir aquesta petita Victòria, com serem capaços d’aconseguir l’Estat propi? –pensaran molts) 

 La no presentació d’una candidatura Unitària afeblirà molt el vot independentista tant necessari, i també –malauradament- afeblirà a  Solidaritat Catalana. 

Necessitem èxits, necessitem donar Moral de Victòria a aquest poble. I amb la Candidatura Unitària s’aconseguirà abastament.   Molts Gràcies, per Catalunya: Endavant!

C. C.

 


3.-
Carles, n’estic completament d’acord amb tu. 

Ens queixem del tracte d’Espanya, de la sentencia del constitucional… Si som un poble petit i no som capaços de posar-nos d’acord entre una part de nosaltres, com podem esperar que a la resta d’Espanya i de Europa ens prenguin amb rigor quan reclamem els nostres objectius? 

Felicitats de tot cor els impulsors de SCI però ara es moment de tornar a picar la porta de Reagrupament essent prou intel·ligents però a l’hora humils, per tal de construir una candidatura unitària.  

Que es mes important, les persones que figurin a les llistes, o be, la unitat per defensar de la millor manera possible els interessos del nostre poble? 

Ànims! À. P.

 


4.-
Lamento discrepar. El que és important són les idees, i les persones tant som útils si som fidels a l’ideal, que per Solidaritat és la Independència total. NO m’agrada explicar “batalletes” però mirant enrera, més de quaranta anys, he vist massa vegades que primen els interessos personals sobre la idea. I AIXÒ ÉS EL QUE ENS PRIVA DE PODER TENIR UNITAT:.
Evidentment seria fantàstic, però si volem una regeneració de la classe política no podem cedir a interessos personals, siguin de qui siguin, i el procediment de Solidaritat de fer les llistes des de la base és absolutament democràtic, novedós i irrenunciable, en tot cas el poble de Catalunya sabrà triar qui vol que el representi i després ja veurem.
Salut!
Ll. T. i P. – Berguedà

 

 

5.-Si es cert que son les idees i la seva aplicació el que realment compte, per sobre de les persones. I es precisament això el que estem dient de fer.

Malament si nomes començar ja ens creiem que tenim el monopoli de les idees, el monopoli de la Independència, o que som millor que la resta…

El que ens hem de preguntar es com, per sobre dels partits i de les persones, creiem que podem servir millor els interessos de Catalunya.

A mes no podem oblidar al Sr. D’hondt, que aquest no perdona a l’hora de repartir escons

 


6
.-Solidaritat va sorgir per tal d’aconseguir la Unitat independentista i no per dividir-la. Si Solidaritat no aconsegueix aquest objectiu, no té cap sentit que continuí existint, lo millor que pot fer és desaparèixer.

A. G. S.


7.- La persona que realment vol fer alguna cosa, troba la manera de fer-ho; l’altre, troba una excusa.

E.C. McKenzie

 

Sabeu quants milers i milers de  vots passaran a CiU, ERC, abstenció, Iniciativa, nuls, (i no a SCi ni a RCat),.. si no es presenta una candidatura Unitària?

Sabeu que davant la crítica situació en què es troba la nostra nació, aquest milers i milers de vots poden ser del tot decisius, per canviar d’una vegada per totes el rumb de la nostra Història?

Sabeu que el matís entre Candidatura Unitària o no, pot fer que siguem independents al Gener?

Sabeu que el procés d’elecció de candidats sigui 100% pur o no, no és el factor decisiu que ens pot fer que siguem independents al gener, i si la candidatura unitària?

Sabeu que la gent “normal”, que son centenars de milers, tant els fa això de primàries, regeneració política des de sota, llistes obertes, etc i el que més volem i valoren és que “per fi” es presenti una única llista Unitària que tindrà infinites més possibilitats d’èxit electoral?

Sabeu que actualment el que està copsant aquests centenars de milers de gent “normal”, és que aquesta gent dels Sci+RCat han estat incapaç d’unir-se, perden la força necessària que necessitem, creant un estat de desmotivació i desil·lusió col·lectiva, lluny de la tan necessitada e imprescindible moral de victòria que tots necessitem?

De què servirà lluitar fins al final per un sistema de tota puresa “democràtic i obert”, sacrificant la Unitat necessària, si al final per manca d’aquesta unitat es treuen uns resultats del tot segur molt més minsos, per part de les dues formacions?

Sabeu que la majoria de gent “normal” no veu tampoc que Rcat estigui demanat plantejaments tant allunyats a la puresa democràtica exigida, etc.

Sabeu que la immesurable moral de Victòria que engendraria la Candidatura unitària, és el factor clau per assolir d’una vegada el resultat electoral espectacular que es necessita actualment?

Si us plau, poseu seny, deixem-nos de la perfecció i puresa de processos, aliem-nos amb el “dimoni” si és necessari, (com deia el coronel F.Macià) però no deixem perdre aquesta oportunitat històrica que potser ja és l’última que la Història ens ha posat davant, de proclamar la independència el proper gener, i no ens creiem que sols ho assolirem, que malauradament no ho farem, necessitem un cop d’efecte important, un valor afegit que per molt lideratge que tingui en Laporta, i que crec que en té molt!, encara li fa falta aquest catalitzador màgic de la candidatura única.

            Per Catalunya, Sempre Endavant!!!!

                                                           Carles Camins

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 2 de setembre de 2010 per Josep Arasa

  1. No pretenc ser negatiu pero les desvenencias per cercar la unitat dels partits independentistes, reflexen manca total de compromis per aconseguir el vots parlamentaris necesaris per proclamar la nostra independencia.

    Com es posible que no se n´adonin que mostrant tal divisió, els votants serem un mar de dubtes per decidirnos per quin de ells hem de votar?.

    Ara no es el moment de ideologies, ara es el moment de proclamar el estat catalá. Després ya es presentarán las ideologies i las negociacions amb el mon financer per el que calgui.

    Els catalans tenim el credit de la confiana en la nostres capacitats per sortir endevant de quansevol crisi, sigui la que sigui… el mon finacer ens coneix bé i obtimdrem el credits necesaris per anar endevant. Pero sense unitat ARA. farem el ridicul.

    Cordialment
    manuel gilNOh3f

     

  2. La unitat possiblement sigui vital, imprescindible per tenir un bon resultat electoral.

    Ara bé, plantejem-nos 2 coses:

    1.- La unitat no s’ha aconseguit per diferències ideològiques o personals?. Dos mai es poden ajuntar si un no vol.

    2.- Suposem que hi ha un pacte i al mes de sortir un grup parlamentari de 6 diputats 3 van per un costat i 3 per l’altre. Es perd el grup i es dona una imatge pitjor que no presentar-se junts.
    Fins ara he defensat la unitat. Però si no es poden posar d’acord és millor que no fem el ridícul dins el parlament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.