Josep Arasa i Ferrer

Sitges, com Catalunya sencera, ja tenia una potència econòmica aquell s. XVII, que els havia permès malgrat les penúries de la guerra, refer la muralla amb les torres, el castell, les cases, l’església, els retaules barrocs, l’orgue i la fragata; i ara de sobte es veia amenaçada novament per la monarquia absolutista de Felip V, a qui molestaven les constitucions de la nació catalana i aquells catalans aimants de la llibertat.

Amb les tropes castellanes a prop, el 16 de juliol de 1713, hi hagué a Sitges Consell General. És colpidor llegir amb quin coratge preparaven la vila en tots els aspectes per l’arribada dels castellans a les ordres del brigadier González, que avançava per la costa a sang i foc. El 27 de juliol de 1713, arribaren a Sitges les tropes borbòniques que es dirigien al setge de Barcelona.

Moltes cançons i composicions poètiques populars dibuixen el moment que vivia Catalunya i comencen a retratar els castellans com a despietats invasors i animen els catalans a la resistència armada: Anem a dar batalla/als cruels castellans/y visca Catalunya/y visca la llibertat.

Sitges va ser durament castigada per les tropes castellanes, el sotmetiment de la  vila a les tropes forasteres esdevenia poc més de 20 dies després que la Junta de Braços reunida a Barcelona, decidís plantar cara a l’invasor, i cridà a tots els catalans del País a la resistència.

El mes de maig de 1714 Sitges va ser recuperada pels fusellers catalans (miquelets) del marques del Poal que tractaven d’apropar-se i donar suport als assetjats barcelonins. Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d’Urgell, 1666 – Viena, 1724) fou un militar català, nomenat primer marquès del Poal. Quan començà la guerra de Successió es posà a favor de l’arxiduc Carles i aconseguí posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista el 1705. Per la seva lleialtat, el 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal. El gener del 1714 fou encarregat d’organitzar l’exèrcit català de l’interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics. Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona i del castell de Sant Martí Sarroca el 18 de setembre d’aquell mateix any.

El maig de 1714 el capità de voluntaris catalans Adjutori Segarra, amb el suport dels paisans, va començar a recuperar Sitges. El comandant borbònic de Tarragona, marquès de Valdecañas, ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800 infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar als voluntaris catalans. Tinguda notícia del contraatac, el marquès del Poal ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a Sitges el 20 de maig de 1714; poc després també se li uní el coronel Amill procedent d’Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi. En tant tingueren el port sota el seu control, carregaren barques de provisions, especialment la fragata sitgetana, per la Barcelona assetjada.

El 23 de maig de 1714 el borbònic general Chaves atacà a les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després Chaves avançà cap a Sitges. L’avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal, que hagué d’abandonar els queviures que estava carregant a la platja i desemparar Sitges per retornar a Vilanova, caient de nou Sitges en mans dels castellans.

Tot i la caiguda de Sant Quinti de Mediona (800morts), de Vilanova i de Sitges, els penedesencs participaren també de la defensa de Barcelona que finalitzà, com és sabut, l’11 de setembre de 1714.

Publicat a El 3 de vuit (23-08-13)