SENYALS DEL TEMPS

Deixa un comentari

Durant mil·lennis la humanitat ha intentat fer la predicció del temps meteorològic. Els pronòstic són importants perquè serveixen per fer avisos que protegeixen les vides i les propietats . Els mètodes de pronòstic antics es basaven normalment en reconeixements dels patrons observats. Tanmateix no totes aquestes observacions són de fiar.

Prediccions que han anat teixint una bona part de la nostra cultura popular que s’ha transmès tradicionalment de manera oral. Resumir en 3.000 caràcters la cultura del “temps” meteorològic es feina feixuga i arriscada.

Els avis deien que senyalava pluja el llum d’oli quan feia guspires, quan els ases i les mules s’espolsaven de continu les orelles, quan les abelles s’allunyaven molt de l’arna, quan els coloms no sortien del colomar, quan el llum de carbur feia guspires i la flama groguenca, quan els ànecs de continu anaven sucant el cap dins de l’aigua, quan la lluna nova tenia la forma de barca “lluna marinera”, si els gossos es llepaven tot el cos, quan cantaven els gripaus. El refranyer està ple de dites per predir la pluja: “quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes”; “quan les mosques piquen i piquen tres voltes les orelles dels gats, aigua a grapats”; el Ponent té un germà a Llevant, el va a veure rient i torna plorant”; “vent de llevant, pluja al instant”.

Per endevinar si hi haurà temps ventós, cal fixar-se si el sol és rogenc quan surt i a la posta, si l’aviram espolsa de continu les ales amb molta força, quan mirant el cel sembla que els estels es moguin, si grinyolen els golfos o les frontisses de les portes, si el llum d’oli eixampla la flama i crema el ble molt ràpid, si el foc consumeix la llenya amb més rapidesa del normal, si es desfan sovint les betes de les espardenyes, si el gos quan és al jaç es mou contínuament, …

El refranyer ho deixa clar: “La lluna vella de març, no marxa sense glaç”. “Si el cel és blanc, la neu ve volant”. “Si pel gener fa lluna blanca, posa al llit una altra manta”. Hi ha més senyals per saber si farà fred: cal fixar-se amb els estels si brillen molt, si els ocells s’acosten a la casa cercant menjar, si les gallines en ple dia s’ajoquen dalt les branques dels arbres, si els guarniments dels animals queden més ressecs del normal, si la lluna apareix ben resplendent i es beu neta, si els corbs volen molt alt i criden molt,….

“Quan la puput canta a la teulada s’acaba la gelada”. Quan a punta de sol les oques gallardegen amb crits molt forts anuncien que arriba la primavera. Quan apareixen les orenetes, senyal que s’acaba el fred. També es senyal de bon temps si el cucut canta abans de Setmana Santa, quan el rossinyol fa les refilades més llargues que de costum, quan els gats deixen de jeure al setial del foc, quan el gos dorm ben allargassat vora la porta, quan el bestiar en general es mostra mansoi i tranquil,….

Aquestes i moltes més són observacions fetes en un món sense pressa on hi havia temps per enraonar, encetar reflexions i per què no, equivocar-se.

Publicat el 11-03-16 a El 3 de vuit

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 12 de març de 2016 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.