SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
Deixa un comentariEl 20 de gener el santoral estableix la festivitat de sant Sebastià, màrtir que gaudia d’una gran popularitat ja que es considerava l’advocat contra la pesta.
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí d’estil romànic, que es troba al poble del mateix nom, al municipi d’Avinyonet del Penedès. Avui és l’església parroquial del poble. L’església és d’una sola nau i a la porta hi ha un timpà del segle XII amb la representació d’un Pantocrator voltat d’àngels. Té una torre campanar de planta rectangular d’estil llombard i es poden veure les restes del claustre del qual tan sol es conserven tres galeries. A les galeries les columnes presenten capitells decorats amb motius vegetals i animals característics de l’escultura monumental occitana.
El topònim Gorgs apareix a documents de 976 fent referència a una església. L’origen del cenobi es troba en una donació realitzada el 1024 per Ermengarda, germana del vescomte de Barcelona i mare de Mir de Geribert. En el seu testament va deixar nombrosos bens a l’església dels Gorgs i declarava la seva voluntat què s’instal•lés en ella una comunitat de quatre monjos que havien d’assegurar la seva salvació divina, ja que haurien de celebrar missa diàriament per l’ànima de la difunta.
La fundació del monestir va córrer a càrrec de Mir Geribert, el príncep d’Olèrdola, que era senyor del castell de Subirats, del castell de Lavit, del castell de Ribes, de Sant Martí Sarroca, d’Olèrdola i del castell d’Eramprunyà. Va construir el monestir com el mausoleu familiar del seu llinatge. Es desconeix la data exacta de la fundació del cenobi que, el 1052, comptava ja amb una comunitat formada per cinc monjos, regits per l’abat Miró. Va ser el monestir més important i influent de tot el Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat.
La prosperitat del monestir va durar poc temps i el 1059 el mateix Mir Geribert el va unir, com a priorat, al de Sant Víctor de Marsella -des del qual s’estava difonent la Reforma Gregoriana- i va perdre la seva condició de monestir i de tenir abat. El priorat va entrar en crisi a mitjan segle XIV a causa dels deutes i la mala administració. La comunitat de religiosos residia fora de l’edifici en el qual habitava únicament el pare prior. Es trobava en ruïnes el 1388 quan es va reconstruir la capçalera del temple en estil gòtic i el campanar.
L’any 1409 el papa Benet XIII va decretar la seva desvinculació de Sant Víctor de Marsella per passar a formar part del monestir de Montserrat. El monestir de Montserrat va realitzar diverses obres de consolidació i restauració -1606 i 1785- encara que no va aconseguir recuperar l’esplendor del cenobi. Sant Sebastià tan sols mantenia el prior i dos beneficiats que llogaven les estances als pagesos de la comarca. El 1820 passà a ser parròquia independent dedicada a santa Maria .
Publicat el 3 de vuit el 13-01-12
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí d’estil romànic, que es troba al poble del mateix nom, al municipi d’Avinyonet del Penedès. Avui és l’església parroquial del poble. L’església és d’una sola nau i a la porta hi ha un timpà del segle XII amb la representació d’un Pantocrator voltat d’àngels. Té una torre campanar de planta rectangular d’estil llombard i es poden veure les restes del claustre del qual tan sol es conserven tres galeries. A les galeries les columnes presenten capitells decorats amb motius vegetals i animals característics de l’escultura monumental occitana.
El topònim Gorgs apareix a documents de 976 fent referència a una església. L’origen del cenobi es troba en una donació realitzada el 1024 per Ermengarda, germana del vescomte de Barcelona i mare de Mir de Geribert. En el seu testament va deixar nombrosos bens a l’església dels Gorgs i declarava la seva voluntat què s’instal•lés en ella una comunitat de quatre monjos que havien d’assegurar la seva salvació divina, ja que haurien de celebrar missa diàriament per l’ànima de la difunta.
La fundació del monestir va córrer a càrrec de Mir Geribert, el príncep d’Olèrdola, que era senyor del castell de Subirats, del castell de Lavit, del castell de Ribes, de Sant Martí Sarroca, d’Olèrdola i del castell d’Eramprunyà. Va construir el monestir com el mausoleu familiar del seu llinatge. Es desconeix la data exacta de la fundació del cenobi que, el 1052, comptava ja amb una comunitat formada per cinc monjos, regits per l’abat Miró. Va ser el monestir més important i influent de tot el Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat.
La prosperitat del monestir va durar poc temps i el 1059 el mateix Mir Geribert el va unir, com a priorat, al de Sant Víctor de Marsella -des del qual s’estava difonent la Reforma Gregoriana- i va perdre la seva condició de monestir i de tenir abat. El priorat va entrar en crisi a mitjan segle XIV a causa dels deutes i la mala administració. La comunitat de religiosos residia fora de l’edifici en el qual habitava únicament el pare prior. Es trobava en ruïnes el 1388 quan es va reconstruir la capçalera del temple en estil gòtic i el campanar.
L’any 1409 el papa Benet XIII va decretar la seva desvinculació de Sant Víctor de Marsella per passar a formar part del monestir de Montserrat. El monestir de Montserrat va realitzar diverses obres de consolidació i restauració -1606 i 1785- encara que no va aconseguir recuperar l’esplendor del cenobi. Sant Sebastià tan sols mantenia el prior i dos beneficiats que llogaven les estances als pagesos de la comarca. El 1820 passà a ser parròquia independent dedicada a santa Maria .
Publicat el 3 de vuit el 13-01-12