SANT SALVADOR DE LA BALMA

Deixa un comentari

Situat en un indret gairebé inaccessible del terme de Pontons, literalment adossada al penya-segat aprofitant una cavitat del congost de la riera de Pontons, hi ha l’edifici de Sant Salvador de la Balma, que actualment es troba en un estat d’abandonament important. Per alguns autors és una capella; per d’altres, una ermita, i d’altres opinen que el seu origen és militar i que va ser posteriorment quan va servir per ermitori i per capella.

Aquest edifici militar, capella, ermita, estrictament no és dins una balma. Està construït adossat al cingle. A diferència d’altres edificis troglodites on la balma fa de sostre, Sant Salvador té coberta construïda, per bé que a la teulada la vegetació faci pensar altra cosa. Es tracta d’una construcció ruda, consistent, però alhora bella i feta amb ofici. Disposa d’una sola sala suportada pel perfecte arc de mig punt de la nau base, una sala de modestes dimensions de planta aproximadament quadrada.

Els murs de migjorn i ponent estan muntats sobre uns arcs rodons. Hi ha volta de canó ogival i arcades interiors de punt d’ametlla. La volta conserva encara les marques de l’encanyissada. També inclou un portal adovellat de punt rodó, així com una finestra d’espitllera orientada cap a l’església de Sant Joan de la Muntanya  al SW.

Un accés a l’interior, extremadament difícil per als fidels, ens fa pensar en un altre objectiu que el de construir una capella. Observant-lo acuradament i tenint present el lloc on és, podria ser una construcció militar, una guaita fortificada. Res de la construcció respon a cap paràmetre del que seria la voluntat primigènia de construir una ermita o una capella.

Quan posteriorment va ser ermita, una esberla en la roca hauria servit com a habitatge de l’ermità, ja que hi ha una fornícula excavada i altres mostres d’aprofitament. Al fons d’aquesta cova es troba una comunicació amb la part superior de la cinglera per mitjà de l’anomenat avenc del Ral. Un pany de muralla tancava aquest petit clos, restes del qual encara es poden veure, així com els encaixos de la porta, que junt amb el difícil accés convertia aquest lloc en un indret gairebé estratègic. Com a capella, l’altar restava al fons de la balma damunt d’un terra sobresortint de roca i al seu costat es veuen les arcades ogivals.

Sant Salvadores va construir entre els segles XIII i XIV. S’esmenta per primera vegada l’any 1319. El 1508 queda consignada en una visita pastoral. A la meitat del segle XVIII es concedí permís per captar a la rodalia per al sosteniment del temple. El 1777 consta que la capella era dels pares bernats del castell de Pontons. Ja sia catalogada com a romànica per alguns estudiosos o situada en temps menys tardans per d’altres, Sant Salvador constitueix un exemplar únic al Penedès.

Publicat a El 3 de vuit l’11 d’octubre de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 14 d'octubre de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.