Josep Arasa i Ferrer

El “Palau Moranta”, és l’edifici que donà origen al nom de Sant Pere Molanta, al municipi d’Olèrdola. Segons les referències extretes del llibre d’en Pere Sadurní i Vallès “Sant Pere de Palau Moranta” “a recer de la muntanya del Papiol i la remor de les aigües de la riera de Sant Marçal, que s’escorren a peu de muntanya, és el lloc on hi havia el Palau Moranta”. El “Palau Moranta” es trobava, ben segur, on avui hi ha l’església de Sant Pere, a la rectoria o on es troba Cal Sadurní.

El nom “Palau Moranta” significa castell de monjos guerrers musulmans o castell d’almoràvits, situat a la frontera penedesenca amb els comtes cristians. El nom, doncs, seria d’origen aràbic, en el qual Pere substituiria el terme Palau. Palau era la traducció en català de la paraula castell en àrab. Però, en terres de frontera com era el Penedès, les activitats més essencialistes dels seus habitants promouen sentiments de remarcar encara més la diferència i la frontera, i per això el Palau, tot i ser una paraula catalana, mantenia massa viva la ressonància morisca i va donar pas a un Sant Pere, on Pere sonava més cristià.

Hi ha notícia d’aquest palau des de l’any 951. El comte Miró en tenia la propietat i l’any 965 Borrell (fill de Guifré el Pilós i constructor del Castell d’Olèrdola) el donà a l’abat Lauderico de Sant Cugat del Vallès i al bisbe de Barcelona.

Se suposa que l’església de Sant Pere Moranta és la que s’esmenta en la dotació de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992. A l’església s’hi realitzà el 1010 el testament sagramental d’Aldabert, fill del vescomte Guitard de Barcelona i senyor de Moja i del castell d’Albinyana. La quadra de Sant Pera de Molanta fou donada el 1229 a l’abat del monestir de Santes Creus. En el fogatjament del 1376 l’abat del monestir hi tenia 10 focs. L’antiga església, que havia sofert moltes modificacions a través dels anys, fou enderrocada abans del 1774, i al mateix lloc es construí l’actual església parroquial.

L’actual església és un edifici de tres naus amb capçalera rectangular i una façana d’estil barroc popular, amb el campanar de planta quadrada adossat a un dels costats. El portal allindat està flanquejat per dues pilastres amb una mena de gerros i piràmides al capdamunt, i coronat amb una fornícula que deuria contenir la imatge del sant. Enmig de la façana hi ha un ull de bou. A l’interior, la volta de la nau central és de canó i les de les naus laterals d’aresta. Al costat de l’església s’han trobat uns sepulcres antropomòrfics.

Sant Pere Molanta va ser municipi propi fins l’any 1850 quan passa a formar part del municipi d’Olerdola. En la sessió del Ple municipal del dia 18 d’octubre de 1936 van canviar el nom per Ferran del Penedès, quan el poble tenia 255 habitants.

Publicat a El 3 de vuit el 1 de desembre de 2017

Fotografia Maria Rosa Ferré Galimany