SANT MIQUEL DE SEGUR

Deixa un comentari
Sant Miquel Arcàngel, de l’hebreu: Micha’el o Mîkh?’?l que vol dir: Qui com Déu?, és segons la tradició cristiana i jueva un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d’Israel i patró de la sinagoga, mentre que els catòlics el consideren el patró i protector de l’Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l’eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni.
Sant Miquel (29 de setembre) és el patró dels castellers de Vilafranca, dels guàrdies urbans,  dels ordes militars, dels policies locals, dels radiòlegs i els radioterapeutes, i dels autors i col·leccionistes de goigs. A la iconografia cristiana la seva imatge és representa amb dues figures, com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un dimoni o altres representacions del mal. Va ser un dels sants més venerats per l’Ordre del Temple, (amb Joan Baptista, Maria Magdalena, sant Jordi, o sant Bertomeu), el segell de l’Orde del Temple també eren dos cavallers, en aquest cas sobre un únic cavall. Al Penedès, Sant Miquel, és venerat a Castellví de la Marca, a Olèrdola, a Pontons, a Calafell, al Montmell, a Marmellar…i dóna nom a la serralada que uneix el municipi de Gelida amb el de Castellví de Rosanes al Baix Llobregat.
La capella de Sant Miquel, a l’entrada de la urbanització de Segur de Calafell, ja estava construïda al segle XIII. Segur junt amb Cunit, va pertànyer al castell de Cubelles. El 1238 Guillem de Crebaino, marit d’Ermenssendis de Cunit, va cedir els honors i possessions d’aquests llocs al monestir de Sant Cugat del Vallés. El rei Jaume I va comprar el castell de Cubelles el 1260, que passa després a Dalmau de Cunit, a Jaume de Miralpeix, a Pere de Vernet i a Bernat de Fortià, que el perdé el 1387.
Probablement la capella fou ideada amb una sola nau amb absis i capçalera trevolada amb decoracions llombardes, però a causa de circumstàncies alienes, no es va poder acabar tal i com s’havia projectat. Més tard fou ampliada amb un altra nau lateral també amb absis. Tot i que ambdós absis són d’igual dimensions, no tenen la mateixa importància. El principal, té un altar dedicat a Sant Miquel, mentre que l’absis situat una mica al lateral té un altar dedicat a Santa Maria. En ambdós s’hi troben elements singulars pel que fa a la decoració exterior, una finestreta a doble esqueixada permet l’entrada de llum a l’església així com també ho fa una altra al mur contrari a l’absis principal. L’església està a cavall entre els estils arquitectònics: romànic i gòtic.
Sant Miquel de Segur disposa d’un campanar d’espadanya d’un sol ull, actualment escapçat, que roman en el punt més alt de l’ermita, així com d’un contrafort situat al costat de la porta per sostenir algun desequilibri arquitectònic sorgit amb el pas del temps.
Publicat a El 3 de vuit (04-10-13) 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 4 d'octubre de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.