Josep Arasa i Ferrer

La Llacuna és un municipi de la vegueria del Penedès amb una població de 957 habitants repartits entre: La Llacuna, Rofes, Torrebusqueta, les Vilates, Pollina, Balta, Clot de les Barraques i Ventanell. A la Llacuna les precipitacions són quelcom superiors a la mitjana comarcal, entre 600 i 700 l/m2/any. Les fonts són un atractiu molt important al municipi, més de trenta, repartides per tot el terme. A Rofes hi viuen unes 74 persones. Va estar format a redós de l’establiment de molins fariners que aprofitaven l’abundància d’aigua d’aquesta zona.

Fa anys Rofes era exclusivament un territori dividit en camps dedicats a la recol·lecció d’olives. Temps més tard es va començar a poblar per ramaders, fins que a la dècada dels 60 va convertir-se en una petita zona residencial de estiueig.

Rofes està presidit per l’església de Sant Josep, construïda l’any 1985 en un estil historicista amb elements neoromànics i neogòtics. Les pedres amb que es va construir aquesta església provenien d’una masia del municipi de Conesa, a la Conca de Barberà, dita mas del Joanot. El mas del Joanot havia estat una de les masies més remarcables del municipi en quant a propietat de terrenys. Actualment, tan sols hi ha dempeus una de les parets.

L’església és d’una nau, vestíbul, torre amb campanar, espadanya i sostre a doble vessant amb cobertura de teules corbes. Presenta la façana amb vestíbul cobert per una arcada ogival frontal i dos més petites laterals. Les parets laterals presenten arcades ogivals cegues i petites finestres espitlleres. Els murs perimetrals són fets amb pedra de mida homogènia lligada amb morter i amb petits tascons bona part dels pisos de la torre.

L’interior de la capella es molt auster amb la sustentació amb arcs ogivals, la volta feta amb pedra petita col·locada d’una en una. L’altar està fet amb una roda de moli de tipus francès reaprofitada i a banda i banda del Crist es troben les imatges de la Verge Maria i de Sant Josep. Una pedra de molta de gra i un altra de lleugerament condicionada fan la funció per sostenir espelmes i facilitar la lectura dels texts. Cal destacar la pintura de la volta, efectuada per dos artistes: l’italià Mario Benini i el llacunenc Josep Maria Surià i Torrons que van representar una escena quotidiana de la vida de l’entorn sense retratar cap persona.

Tan a la façana com a la torre hi han plaques de pedra amb gravats de l’escut del veïnat de Rofes i l’escut de la Llacuna. Destaca per la seva rellevància la placa on diu: “Aquí la fe ha mogut pedres per que es realitzi un culte digne”, text que reflecteix la realitat d’aquesta construcció feta per gent de la població, de forma voluntària i desinteressada. La construcció va ser feta per tres pagesos en tres anys treballant només els caps de setmana i les pintures en sis dies treballant dotze hores al dia.

Publicat el 25-07-14 a El 3 de vuit 

Per saber-ne més:

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barbera.-http://patrimoni.serviconca.org/monuments/detall.php?id=660

Ajuntament de la Llacuna.- http://www.lallacuna.cat

Conèixer Catalunya.- http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/sant-josep-de-rofes-la-llacuna-lanoia.html