EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

22 d'abril de 2009
General
0 comentaris

SANT JORDI DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Sant Jordi mata el drac, i per això ja no és sant malgrat mantingui el patronatge de la cavalleria.

Felicitats als germans de l’Aragó, als portuguesos, als russos, als anglesos, als lituans, als georgians dels Estats Units d’Amèrica, als georgians, als genovesos, als moscovites i a tants altres que fan de la diada un dia de festa grossa. Felicitats als que encara creuen que caldrà aixecar de nou la bandera  de la Coronela.

Felicitats als vilafranquins que desprès de trenta anys han canviat d’equip municipal. Trenta anys amb al mateix partit al govern de l’Ajuntament provoca esgotament ideològic i la letargia dels programes. (segueix)

Sense entrar en la consideració de les sigles, ni posar en consideració les persones, trenta anys d’un mateix partit tan sols poden dur una localitat a les cimes del ensopiment. Durant trenta anys els vilafranquins han vist com la localitat creixia desaforadament, com en nom de la modernitat perdia la seva identitat i com la resta de la comarca basculava cap a Vilanova. Avui Vilafranca esta morta, els diumenges són avorrits, el mercat ha perdut pistonada i ja no queda una plaça d’aparcament lliure.

Molts són els motius d’aquesta misèria, moltes les estratègies de les que s’han servit els socialistes per mantenir-se en el poder, i poques les raons per les que l’oposició convergent no ha accedit abans a l’alcaldia.

 

Arguments que es repeteixen al municipi de Santa Margarida i els Monjos, on el mateix alcalde socialista fa la viu-viu des de fa trenta anys.

Utilitzant la crossa que li han donat -des de els seus inicis- els electors arribats de nou, i fent de la construcció el recurs econòmic, ha mantingut el consistori. Una alcaldia, sense iniciatives, que es nega a subvencionar un cobla per fer sardanes, que controla totes les associacions locals i que simplement subvenciona les iniciatives individuals. Trenta anys que han fet de Santa Margarida i els Monjos -malgrat ser un municipi industrial molt ric- un poble lleig i impersonal.

L’existència d’una oposició ferma i d’una alternança en el poder, depuren, controlen i esperonen les noves iniciatives. Avui Sant Margarida i els Monjos, malauradament, no resisteix cap comparació. Santa Margarida i els Monjos es un municipi anodí i gris; l’Arboç es un municipi bonic i dinàmic.

 

Felicitats a tots els Jordi i a totes les Jorgina. Felicitats a tots els polítics que algun dia faran una llei electoral que superarà aquests abusos, amb llistes obertes i limitants els mandats. Felicitats  als veïns i veïnes de Santa Margarida i els Monjos que empenyen el trencament d’aquest nepotisme socialista. Un llibre per a tots i per a totes.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.